Cultura

Errors del sistema, a l’escenari

El Grec Festival va presentar ahir un plec d’espectacles que, a partir de fets reals, fan una denúncia (sovint, des del grotesc o un humor cínic) a la realitat. De l’abús de l’empresari als seus contractats a la dinàmica perversa de la gentrificació, el càstig social al que denuncia irregularitats de poderosos i la denúncia d’una democràcia participativa de fireta. Aquests són els temes que s’aborda dins el Grec. La majoria, amb una extensió molt més enllà de la ciutat de Barcelona, tot i que no es desaprofita l’oportunitat per fer-ne un retrat cru de l’actualitat més propera.

Shenzhen (Tantarantana, del 6 al 29 de juliol) és un monòleg de Stefano Massini que dirigeix Roberto Romei (dos anys abans va fer Lehman trilogy, del mateix autor). Sandra Monclús és una consultora que promocionarà un dels quatre obrers i n’expulsarà algun altre (per evitar la mala premsa d’un nou suïcidi laboral) d’una multinacional establerta a Shenzhen, un poblet que van convertir en capital industrial per la seva proximitat amb Pequín. Massini centra l’acció en aquesta ciutat quan va transcendir els suïcidis dels treballadors incapaços de suportar l’estrès laboral. Un comportament que també es pot donar a empreses d’Europa.

Gentry (Hiroshima, del 7 al 9 de juliol), una obra del grup Mos Maiorum premiada com a treball de recerca per l’Institut del Teatre, resumeix entrevistes d’una hora a 46 testimonis sobre l’efecte de la gentrificació (quan un barri és moda, es modernitza, pugen els lloguers i els veïns de sempre en surten expulsats perquè no poden pagar l’increment de vida). Aquesta companyia treballa el teatre verbatim, basat a fer una edició de les entrevistes i reproduir-les directament, com a mèdiums, contraposant opinions ben antagòniques i alternant la reflexió més conceptual amb els casos reals, o el cinisme extrem dels que entren a l’especulació.

La revelació (Espai Lliure, de l’11 al 14 de juliol) és un altre treball de dos anys d’investigació de Jorge-Yamam Serrano. Després del celebrat Camargate del 2015 (que reproduïa la gravació entre la llavors líder del PP català i l’exparella de Jordi Pujol Ferrusola), l’actor i dramaturg ha construït tres casos paral·lels a partir de les denúncies de Snowden, Assange (fundador de Wikileaks) i Manning. Tots tres estan perseguits per haver filtrat documentació que ha servit per posar fi a la impunitat del poder.

Finalment, Simona Levi recupera Realitats avançades del 2006 (Ovidi Montllor, del 9 a l’11 de juliol). Per evidenciar que, si bé fa una dècada es reclamava la necessitat que la societat civil intervingués en la política, ara la participació és una nova exhibició de la gesticulació política, sense conseqüències valentes reals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.