Cultura

Troben una ciutat ibèrica comparable a la d’Ullastret

Investigadors de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica han descobert una ciutat ibèrica soterrada a Banyeres del Penedès (Baix Penedès) comparable en importància a la d’Ullastret, segons afirmen els responsables de la troballa. Amb un georadar s’han localitzat 2,5 hectàrees de la trama urbana del poblat, el major nucli urbà dels ibers descobert fins ara a Catalunya. S’ha trobat bona part del que es considera una ciutat amb una estructura viària força regular formada per uns carrers aproximadament paral·lels i amples, creuats perpendicularment per unes vies més estretes. Fins ara s’han identificat uns 200 recintes, amb places, edificis singulars, muralles, torres i un gran fossat.

Els investigadors consideren que es tractaria de la gran ciutat de la Cessetània oriental, territori habitat per la tribu ibèrica d’aquest nom, els cessetans, que vivien a la zona que s’estén entre el massís del Garraf i el coll de Balaguer, i que tenien la gran capital a Kesse, la Tarragona actual.

Unes excavacions preventives als anys 80 i 90 van assenyalar la possible existència de l’assentament, que ara s’ha descobert a partir del georadar, un sistema que identifica les diferents propietats electromagnètiques dels materials del subsol.Pel que fa la cronologia, la recollida de material ceràmic superficial i els antics treballs d’excavació indiquen que ja hi havia un nucli de població en el segle VI abans de Crist, que va perdurar fins a l’entorn de l’any 200 aC. El poblat es va abandonar, segons els investigadors, per circumstàncies relacionades amb la Segona Guerra Púnica o amb les revoltes indígenes immediatament posteriors.Pel que fa al pla de treball a partir d’ara, els investigadors tenen la intenció de fer aquest any una primera excavació, un sondeig per comprovar els resultats a les zones de més difícil interpretació.Després començaran els treballs d’excavació en extensió, en coordinació amb l’Ajuntament de Banyeres del Penedès, que preveu comprar els terrenys en els pròxims mesos. L’alcalde del municipi, Amadeu Benach, ha afirmat que es tracta d’una “gran troballa”, important per al poble i “per al conjunt del país”.La recerca sobre aquesta nova ciutat es fa en el marc del projecte Caracterización de los asentamientos urbanos en la costa de la Iberia septentrional (siglos VI-III aC), finançat pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat. El jaciment també forma part del projecte de recerca de la UB El canvi sociocultural a la Cessetània oriental durant la protohistòria i l’època romana republicana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Mor a 95 anys Stan Lee, la llegenda del còmic

Los Angeles

Manel reeditarà ‘Els millors professors europeus’ pel desè aniversari de la sortida del disc

barcelona
Toti Soler i Gemma Humet
MÚSICS

“Les cançons d’Ovidi són cada cop més rellevants”

BARCELONA

Essència natural

Figueres

Cellera de luthiers

la cellera de ter

Màgia retrobada

bARCELONA
Crítica
teatre

Una pedra a la sabata

Un gran abocador

Barcelona

Gran nit de Gossos a l’Auditori