Art inèdit a Poblet

Joan Vicent Macip, més conegut com a Joan de Joanes (1523-1579), va ser un dels artistes hispànics més importants del seu temps. I a València, la seva ciutat, el més respectat i sol·licitat de tots. El seu llegat d’obres està dispers arreu, del Museu del Prado a reputades pinacoteques italianes i nord-americanes. I a Catalunya també, al MNAC. Un Joan de Joanes inèdit no és un tresor que es trobi tots els dies. I d’aquí l’alegria del Museu del Monestir de Poblet un cop ha descobert que en posseeix un de desconegut fins ara en el seu corpus artístic.

Es tracta d’un Calvari de grans dimensions (fa més de 2,5 metres d’altura) que va arribar al cenobi a principi d’aquest segle procedent d’una donació d’un particular que es vol mantenir en l’anonimat. L’única dada sobre ell que ha transcendit és que pertany a una família de l’alta societat barcelonina. El regal formava part d’un lot més ampli de pintura i també d’escultura i orfebreria. Però aquest quadre d’autor enigmàtic ja es veia de lluny que amagava una firma selecta del Renaixement espanyol.

La investigació per resoldre’n l’autoria l’han dut a terme els historiadors de l’art Damià Amorós, del Museu de Poblet, i Joan Yeguas, conservador del departament de Renaixement i Barroc del MNAC, que han publicat la seva troballa a la revista Ars Magazine. L’obra és d’una “altíssima qualitat i molt moderna en el seu moment. Probablement és el millor calvari que va crear De Joanes”, subratllen.

De fet, per confirmar l’atribució van recórrer a les seves altres crucifixions identificades i, més concretament, els va donar les claus definitives la que atresorava fins fa uns anys la família Lassala de València, que la va acabar subhastant i actualment llueix a l’Spanish Gallery del castell d’Auckland, al Regne Unit. Les similituds entre les dues peces són tan marcades que no queda marge per al dubte. Ara bé, el quadre de Poblet és de molta més dimensió. “Pensem que va formar part d’un retaule d’entitat, però desconeixem quin era”, indiquen.

De Joanes va ser l’introductor a Espanya de l’avantguarda artística italiana. Yeguas anota que aquest Calvari, pintat al final de la seva trajectòria artística, un parell d’anys abans de morir, pren de model el Crist contorsionat de la Crucifixió que Miquel Àngel va gestar el 1540 per a l’aristòcrata Vittoria Colonna. Aquesta famosa obra, que va motivar desenes de còpies, no es conserva, però es coneix per un dibuix que hi ha al museu British de Londres.

L’absència de material documental sobre la vida i l’obra d’aquest geni renaixentista, fill del també pintor valencià Vicent Macip, adscrit al gòtic i de menys categoria, dificulta la recerca. No se sap d’on ve, la peça de Poblet, ni quin recorregut va fer quan va sortir del seu emplaçament. Això sí: originalment era un oli sobre taula (com totes les obres de l’artista) que va ser traspassat a llenç. “Aquesta pràctica era habitual a finals del segle XIX i sobretot a principi del XX quan les obres s’incorporaven al mercat dels antiquaris”, asseguren els experts. En tot cas, al cenobi cistercenc l’obra hi ha entrat en un bon estat de conservació, amb el ric cromatisme dels vestits de la Verge i de sant Joan Evangelista en tot el seu esplendor.

Només caldrà fer-hi una neteja superficial i ja estarà a punt per exposar-se. Quan? Aviat, quan s’inauguri l’ampliació del museu en els dos espais que s’afegiran al Palau del rei Martí, la sala de l’abat Copons i la sala de l’abat Mengucho. Està prevista per a finals d’any. “De Joanes serà, sens dubte, un dels protagonistes de la nova presentació”, diu Amorós, que avança que hi ha en dansa més investigacions del fons patrimonial de l’orde religiós que sorprendran la comunitat de l’art. “Estem treballant en altres atribucions de primera magnitud”.