Cultura

CRISTINA BRANDNER

GERENT DEL PARC AUDIOVISUAL DE CATALUNYA (PAC) DE TERRASSA

“Tenim l’ocasió de posicionar Terrassa com a ciutat del film al món”

Amb àmplia experiència en productores, com ara Neptuno Films, va entrar de gerent l’octubre del 2016 per impulsar el complex cinematogràfic, atraure empreses, nous rodatges i produccions

Què és i què es fa al Parc Audiovisual ?
Som uns estudis de cinema on lloguem espais per a produccions. És un espai molt gran, ja que és un antic hospital reconvertit en espai de rodatge, amb quatre platós que s’hi van afegir posteriorment. Acollim grans produccions de cinema, televisió i publicitat. I també tenim un clúster audiovisual amb 45 empreses; no tenim més espai i comencem a reconquerir més zona d’hospital.
I un monstre com aquest, com es gestiona? Surten els números?, que era una de les seves prioritats quan va entrar?
Si no comptem el que es va pagar per mantenir l’edifici i evitar que caigués, els números surten bé; el que és el negoci en si, però és clar que hi ha totes les amortitzacions... Se li va donar un valor afegit, però és veritat que té un manteniment elevat tant l’edifici com l’entorn, ja que som uns estudis.
S’hi incorpora l’octubre del 2016. Què ha pogut fer del que tenia previst?
Un tema important era el reconeixement per part de la ciutadania, que es visualitzés tot el que fem, que és molt. Anys enrere tenia malnom perquè es va fer una inversió molt important, a vegades no s’entenia i es va utilitzar des de l’oposició per criticar el que feia el govern, però s’havia de fer. L’edifici és patrimoni, calia donar-li un valor afegit, i més cap a un sector que funciona. La meva idea és que la ciutadania veiés que es fan moltes produccions, unes 54 el 2017, a més d’Operación Triunfo (OT), que ens ha ajudat a visualitzar tot això, a més de sumar-nos a totes es iniciatives d’àmbit cultural i popular que es fan a Terrassa, des de la festa major, la fira modernista que l’any que ve es dedica al cinema, etc. Però encara falta... Ara repeteixen OT, fan el Bailando con las estrellas, es fan llargmetratges d’un cert pressupost i obrim línies de producció perquè també ens vinguin de fora, obrint mercats a l’estranger. Una altra de les línies és fidelitzar els clients i donar un sentit a les empreses que hi estan instal·lades, creant sinergies, donant molts serveis i fent quatre celebracions a l’any perquè es coneguin. I vam obrir un portal immobiliari per al lloguer de les oficines perquè fos més conegut el clúster audiovisual.
I què falta encara?
Hem de continuar conquerint l’espai de l’hospital del Tòrax. Fem rodatges en quatre plantes i hem de posar més oficines i un servei potent. Tenim fet un estudi de necessitats a Terrassa, i sembla que faltaria un hotel, que també donaria servei a molts equips de rodatge i a equips d’hoquei a la zona. I vam crear la Taula Audiovisual arran de la candidatura de Terrassa com a Ciutat Creativa per la Unesco, que vam aconseguir l’octubre passat. Ara formem part de la xarxa, que són tretze ciutats, i fa poc hem tornat d’una trobada a Cracòvia i vèiem que tenim una oportunitat molt bona per posicionar Terrassa com a ciutat del film al món. Hem estat escollits perquè ja teníem els elements que treballem a la taula: l’escola de cinema (Escac), una Film Office potent, l’arxiu de la Filmoteca de la Generalitat, escoles des de primària com la Joan XXIII, que ensenya cinema i graus mitjos a instituts com el de Santa Eulàlia, i tradició de cinema com els directors Antoni Verdaguer i Jan Baca. Tenim l’ocasió de posicionar la ciutat i que sigui un orgull.
L’anterior alcalde, Jordi Ballart, va dir que faltava un festival de cinema. S’hi treballa encara?
Sí, sí... L’estem creant i hem tingut converses dins la Taula Audiovisual per veure quin festival volem. Un Sant Sebastià, Valladolid o Màlaga requereix una inversió molt important, i nosaltres som públics i no podem exigir aquests diners a la ciutadania quan n’hi ha de molt consolidats. A Catalunya es fan 112 festivals i ens hem de diferenciar. Del debat vam arribar a la conclusió que tenim centres de formació molt potents; ara som membres de la xarxa Unesco i vam pensar a ajuntar-ho. I farem un festival dirigit a les escoles, que sortirà d’ells, estem preparant un curs voluntari de formació per als professors, i durant el curs faran un curtmetratge amb la temàtica dels valors Unesco a l’assignatura que vulguin. A final de curs, entre maig i juny farem com una mostra, ja que no en volem dir festival per no donar-li un caire competitiu. Ho vam presentar als professor i l’acollida va ser molt bona.
Es pensa a fer més platós?
És un dels reptes. M’agradaria poder fer un altre plató perquè els dos grans els tenim més del 90% ocupats. L’ideal seria fer-ne un cinquè, però fer-lo més gran, de 2.500 o 3.000 m². Ens donaria una oportunitat importat per portar els grans blockbusters americans i per la tele. I s’ha de treballar, en l’àmbit de govern estatal, els incentius fiscals, regularitzant-ho entre els territoris, perquè si no entre nosaltres ens fem mal, ja que la competència ha de ser Irlanda, que té uns incentius fiscals molt potents, o Sofia pels platós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.