Cultura

El Museu dels Sants d’Olot amplia la temàtica

L’exposició permanent, que s’ha reformat, incorpora per primer cop una selecció de la producció dels tallers de sants de la ciutat que no és de temàtica religiosa, com ara models anatòmics i faràndula

Onze anys després de la seva obertura, el Museu dels Sants d’Olot ha reformat el relat museogràfic de la seva exposició permanent. D’una banda, hi ha incorporat un vessant menys conegut de la producció de la indústria de la imatgeria religiosa local, com és el de tipus decoratiu, ninots de la faràndula festiva o figures de personatges famosos, procedents sobretot de l’Art Cristià (el taller on el centre museístic té la seu) i el fons del Museu de la Garrotxa. D’altra banda, s’ha equipat el museu en general amb eines que –en paraules dels seus responsables– han de servir per “millorar la qualitat de la visita, fent-la més entretinguda, més pedagògica i més accessible a tothom”. Es tracta de la incorporació d’un audiovisual nou amb autodescripció per a invidents, subtitulat per a persones amb problemes auditius i amb traducció al llenguatge de signes; l’edició de material escrit de fàcil lectura, pensant, per exemple, en la gent gran o en les persones que tenen problemes cognitius; la instal·lació d’unes peces que es poden tocar (els racons Toca’m); la reserva d’uns espais (racons familiars) per a la mainada i els seus acompanyants, i la distribució d’uns plafons (Sabies què?, es titulen) amb informacions complementàries sobre el context històric i social del que es mostra en el museu. “Hem fet un plantejament absolutament inclusiu”, va resumir la directora dels Museus d’Olot, Montse Mallol, quan ahir van presentar les novetats a la premsa.

Javi Palomo, encarregat del projecte de reforma, va assenyalar les limitacions des del punt de vista expositiu que provoca el fet que les sales ocupin un antic pis (hi havia viscut l’escriptor i empresari Marià Vayreda, cofundador de l’Art Cristià), però que aquesta circumstància s’ha aprofitat per recuperar elements que reforcen el record d’aquell ús originari. Va explicar també que a l’hora de mostrar les peces s’havia volgut apilar-les expressament per recrear la sensació “de multitud” que es té en entrar en un taller de sants.

Quant al discurs museogràfic, s’ha volgut deixar palesos tres vessants dels tallers de sants: la producció religiosa, la profana (amb les peces incorporades ara) i material gràfic que evidencia la transcendència social que havia tingut aquest sector.

La reforma s’inaugura demà a les vuit del vespre. Diumenge, l’entrada serà gratuïta.

LA DATA

08-07-18
L’entrada
al Museu dels Sants serà gratuïta per així donar a conèixer la reforma.

De toreros a models anatòmics

La davallada de vendes que cíclicament tenien els tallers de sants els va fer buscar nous mercats. Va ser d’aquesta manera que en els catàlegs van afegir-hi articles alternatius fets també amb guix, des de personatges famosos –com ara el torero Manolete, determinats futbolistes i polítics– fins a models de parts del cos humà per a centres d’ensenyament, passant per les nines “Pompadour”. Sovint les cares dels personatges civils eren les mateixes que les de les figures religioses, ja que s’aprofitava el mateix motlle. Palomo va explicar que un dels primers a explorar aquests mercats alternatius va ser Berga i Boada, però que va acabar fent-ho tot el sector.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.