La responsabilitat del teatre públic

Les aigües baixen embravides en l’escena catalana.Després de la renovació per un mandat més al Teatre Lliure (que manté la tàctica de no canviar càrrecs del TNC), moltes companyies, avalades per premis i trajectòria, es pregunten per què no són programades en aquestes sales. Propostes com Gentry, Realitats avançades o Shenzen parlen de l’actualitat des del teatre. I malden per aconseguir un espai a les sales de petit format. Quina és la fórmula per fer més transpirables les programacions oficials? Amb una programació més àmplia cedint-los una part del cartell? Fa uns mesos, Anna Rosa Cisquella, de Dagoll Dagom, advertia que els grups necessiten arriscar sortint de la precarietat per, en un tercer estadi, accedir al teatre privat. Algú pot trobar un embut més generós? Ens falta múscul.