Cultura

Temple de l’havanera

La 52a Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va recordar Josep Lluís Ortega Monasterio i Ricard Viladesau, nascuts el 1918

Un cop passada la celebració de la 50a edició, ara fa dos anys, la Cantada d’Havaneres de Calella de Palafrugell va iniciar, l’any passat, una nova etapa, sota la direcció artística d’Oriol Oller, que s’ha proposat complementar la tradició amb propostes renovadores, en el temple de l’havanera. Hi ha coses que no es poden canviar: Port Bo continua sent el grup imprescindible de la cantada, que, invariablement, es tanca amb la interpretació conjunta de La bella Lola i El meu avi, entre mocadors a l’aire, regust de sal marina i una certa (dolça) nostàlgia. Però, a partir d’aquí, queda un cert marge per a la novetat o, si més no, per buscar propostes inèdites, per remarcar que l’havanera és un gènere centenari però ben viu.

Ahir a la nit, davant de les 2.000 persones que omplien l’auditori de la plaça del Port Bo, entre elles el president Quim Torra –en total, unes 30.000 persones repartides per Palafrugell i les seves platges, més l’audiència de TV3–, la 52a cantada va tenir un petit pròleg instrumental, com a homenatge a Ricard Viladesau i Josep Lluís Ortega Monasterio en el seu centenari –tots dos, de la quinta del 1918–, a càrrec de Jordi Molina (tenora) i Perepau Ximenis (acordió), que van fusionar Girona m’enamora del primer amb La balada d’en Lucas del segon.

Presentada per Sílvia Pedret, la cantada pròpiament dita va començar amb Port Bo, que va obrir foc amb la popular L’hamaca, per donar pas, tot seguit, a dues composicions del mestre Ortega Monasterio, Margarita y el mar, adaptada al català com a Nineta, i Bitxintxo. Després de La vida és així, d’Antoni Mas, van tornar al llegat d’Ortega Monasterio –poc recordat fins ara en el seu centenari– amb Vell mariner.

L’Empordanet, el grup de Xavier Jonama, Lluís Bofill i Daniel Regincós –també ho va ser de Càstor Pérez– va continuar la nit amb Lucero de la mañana, La sirena de la Costa Brava, Tengo una lancha en el mar, Quan més mar, més vela! i L’univers dins nostre.

Haváname, una formació amb tres cantants cubanes i un guitarrista, va mostrar, un cop més, que l’havanera no és exclusiva de l’univers masculí. Alelí Vázquez, Yanet Escobar i Laura Flores van cantar Los palmares de Cuba, La remendadora –amb lletra de Neus Mar–, A cau d’orella, Habanera tú i Habaneras de La Habana, de Carlos Cano.

Peix Fregit va homenatjar Viladesau –gran amic del seu fundador Josep Bastons– amb Rosa dels vents, Gavina bonica i Pels camins que té la mar, alternades amb El cafetal i Veinte años. I per acabar, tradició obliga, tots junts van invocar La bella Lola i El meu avi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.