Creant vida eterna
Amb només 18 anys, Mary Shelley va deixar una petjada literària inesborrable amb ‘Frankenstein’. Un film biogràfic de Haifaa Al-Mansour reivindica l’autora
“La ciència-ficció va començar amb Frankenstein”, afirma en una entrevista a El Punt Avui la cineasta Haifaa Al-Mansour, directora de la pel·lícula biogràfica Mary Shelley, que s’estrena demà passat als cinemes catalans. Creadora d’un personatge que ha esdevingut molt més popular que ella, Mary Shelley té, ella mateixa, una biografia apassionant, amb mèrits de sobra per inspirar un biopic. “Un atractiu de Frankenstein és que allò que envolta la creadora és gairebé tan fascinant com la mateixa creació”, escriu Ricard Ruiz Garzón, autor de l’assaig literari Mary Shelley i el monstre de Frankenstein (publicat fa poc per Angle Editorial).
Elle Faning, l’adolescent de Super 8, interpreta Shelley en aquesta producció nord-americana dirigida per Haifaa Al-Mansour, una cineasta de l’Aràbia Saudita que fins ara només havia dirigit un curt, un documental i el llarg de ficció La bicicleta verde. L’origen geogràfic de la directora té un punt d’interès afegit: és també una creadora en un entorn molt masclista. “Jo entenc de veritat com es pot sentir una persona quan tracta de desenvolupar-se creativament i no la deixen, sé com és la lluita d’una dona perquè se senti la seva veu en un lloc tan conservador”, explica la cineasta. “No és ben bé el mateix, però l’Aràbia Saudita en l’actualitat s’assembla molt a l’Anglaterra d’aquell moment, on et deien com havies d’actuar i pensar. Jo m’agafava a això per tractar de desbloquejar i tirar endavant el personatge.”
Herència transgressora
“Mary Shelley va haver de lluitar contra tot i gairebé tothom per convertir-se en escriptora”, escriu Ricard Ruiz. Filla de Mary Wollstonecraft, la gran pionera del feminisme, “tenia l’herència transgressora dels seus pares; el pare, William Goldwin, també va ser un dels pioners de l’anarquisme”, diu l’autor de l’assaig, que és escriptor, periodista i professor d’escriptura a l’Ateneu Barcelonès i del màster d’edició de la Universitat Pompeu Fabra.
La pel·lícula se centra en els anys de joventut de Mary Shelley: quan es va enamorar, als 16 anys, del poeta Percy B. Shelley; la fugida amb ell, un home casat; l’amistat de la parella amb Lord Byron i la Nit dels monstres o Nit de Vil·la Diodati (15 juny del 1816), en què van néixer Frankenstein i el vampir antecessor de Dràcula; l’escriptura de Frankenstein i les dificultats per publicar-lo sent una dona...
Les vides de Mary Shelley (1797-1851) i del seu entorn literari van estar marcades per l’enorme energia creativa, però també per la fatalitat. La mare de l’escriptora va morir com a conseqüència del part. Mary Shelley va patir vuit morts molt properes en set anys, inclosos tres fills i el seu marit. Lord Byron va morir el 1824 a Grècia. Preguntem a la directora si creu que la fatalitat és causa o conseqüència de la seva excepcional creativitat. “Jo crec que són els amos del seu destí –respon–. Fins i tot avui dia hi ha gent que crea música molt bonica i viu una vida al límit, porten les seves emocions i sentiments a l’extrem, experimenten molt amb la moralitat. Les persones normals ens guiem pel que està bé i el que està malament, per regles molt clares de com comportar-nos en societat. Ells no tenen normes, fan coses que potser no estan bé, però sacrifiquen la seva existència perquè puguem gaudir d’un treball creatiu.”
Vida intensa
Efectivament, Mary Shelley va tenir una vida intensa, amb relacions amoroses lliures i obertes. “No tenia una història d’amor convencional, i com a escriptora també va fer coses completament diferents –comenta Haifaa Al-Mansour–. Molta gent pren el camí fàcil i segur en la seva carrera, sense desafiar el sistema. Ella va llegir coses que en aquella època no llegien les dones, i va qüestionar tots els estereotips.”
També va ser una dona solitària, una circumstància reflectida en el personatge de la criatura o el monstre, com l’anomena a la novel·la, que pateix “la solitud, el dolor i la sensació de sentir-te abandonat al món, que algú et crea i t’abandona a la teva sort al món, sense sentir el teu dolor o l’amabilitat per estar al teu costat”. Victor Frankenstein és el científic que el crea. La confusió d’anomenar Frankenstein el monstre prové del cinema, que el va popularitzar des del clàssic dirigit el 1931 per James Whale, amb Boris Karloff de protagonista (a la imatge de sota).
Reivindicar l’autora
La pel·lícula és fidel a la història de Mary Shelley. “Tot es basa en fets reals, però hi ha dramatització perquè funcioni el guió”, explica la directora. Amb el film es vol reivindicar Shelley, molt menys coneguda que el monstre que va crear. Al-Mansour creu que això s’explica “perquè és una dona jove que el va escriure; si hagués estat un home gran, tothom sabria qui és, seria la persona més famosa del món”. Ricard Ruiz tampoc es queda curt amb les lloances a l’escriptora: “Mary és una de les grans escriptores que han existit”, diu, o directament, “un dels més grans escriptors que han existit”.Sigui com sigui, Frankenstein és un clàssic ben vigent avui en dia. “El tema dels clons hi està molt relacionat –diu la directora–. Seguim lluitant com a éssers humans per entendre la vida, el naixement i tots aquests grans conceptes. Les pel·lícules de ciència-ficció parlen de qüestionar l’existència, i ella va ser la primera a fer-ho a través d’una novel·la. No era un assaig científic o filosòfic, ella tractava totes aquestes qüestions d’una forma molt accessible, un llibre amb el qual qualsevol s’hi pot identificar”.
