Cromos de pel·lícula

El col·leccionisme de cromos ve de lluny. Molt abans que els nens i nenes, i els que no ho són tant, intercanviessin il·lustracions decoratives de futbol, superherois o sèries infantils del moment, algú va tenir la brillant idea de considerar els cromos com a esquer per incentivar la compra d’un producte. El 1852, una cadena de botigues francesa va decidir obsequiar la mainada que comprava als seus establiments amb petites cartolines impreses en què apareixien coneguts personatges de l’època. El 1884, el francès Albert Poulain va encertar a posar-ne dins les rajoles de xocolata, poc després que ho fessin les tabaqueres nord-americanes. I l’èxit d’aquesta iniciativa va propiciar el col·leccionisme massiu de cromos i el costum de l’intercanvi de repetits.

S’entén, doncs, que al llarg dels seus 123 anys d’història, un altre fenomen de masses com és el cinema hagi utilitzat els cromos d’àmbit cinematogràfic per fer promoció de les seves pel·lícules i de les estrelles que les protagonitzaven. Una eina de publicitat i fidelització de primera magnitud, antecedent dels populars programes de mà, i de les que han perdurat més al llarg dels anys.

El Museu del Cinema inaugura avui (18.30 h) una exposició que focalitza la mirada a mostrar l’estreta relació que el cromo i el col·leccionisme de cromos ha tingut amb el setè art. “Un lligam que es remunta als mateixos orígens, quan les primers productores de cinema van veure que els cromos, que des del darrer terç del segle XIX ja eren un mitjà de publicitat molt popular, podien ser un instrument de divulgació de l’star system i dels seus films”, com destaca Jordi Pons, director del museu i comissari de l’exposició juntament amb Montse Puigdevall i Albert Rossich.

Cromos destinats a aquells col·leccionistes, cinèfils i mitòmans que, a través d’aquest petit paper imprès, estableixen un lligam personal i íntim amb els seu films, actors i actrius preferits. Com el mateix Albert Rossich, que mostra en públic per primera vegada l’extraordinària col·lecció de cromos de cinema que permet conèixer exemples originals d’aquesta llarga i prolífica relació entre el cinema i el col·leccionisme de cromos. La mostra, com destaca Pons, se centra especialment en els àlbums i els cromos del cinema de la primera meitat del segle XX, “per la seva qualitat, singularitat i perquè són els més inèdits i desconeguts”.

Menció especial mereixen un tipus específic de cromos de pel·lícules anomenats tiquets de cine, que es repartien als espectadors de les sales de cinema. Les imatges eren fotografies en blanc i negre (fotogrames) que mostraven diferents escenes d’una pel·lícula. O els cromos que venien com a obsequi per la compra de rajoles de xocolata, de marques catalanes com ara Amatller, Juncosa, Pi, Imperial o Torras.

Tot un patrimoni cinematogràfic de primer nivell que es podrà contemplar des d’avui i fins al 27 de gener del 2019. El museu ha programat dues visites guiades amb Rossich: el 7 d’octubre i el 4 de novembre. L’entrada és gratuïta.