“Sí, m’hi caso”

Poca gent ho deu recordar, però Imma Colomer va ser la primera actriu que es va queixar de la poca paritat en els teatres públics catalans. Primer individualment (2005), i posteriorment, dins del Festival del Novembre Vaca (del 2006 al 2009), denunciava que els homes tenien molt més pes en les programacions que les dones. També feia l’informe a partir dels finalistes dels premis Max de cada any. Ahir va rebre el premi Margarida Xirgu, en què es visualitza la labor de les actrius, i no va voler fer cap referència al Lliure (tot i ser-ne cofundadora i actual membre del patronat).

El patronat no té data de reunió, a hores d’ara, fins mitjan setembre. La trobada serà, precisament, per crear la comissió que refaci estatus i estableixi el concurs per a una direcció, de fins a 8 anys (en principi). Imma Colomer, membre del patronat pel fet de ser actriu de la companyia històrica, ha volgut mantenir-se al marge de la polèmica en la futura direcció del Teatre Lliure. El Patronat va aprovar el 28 de juny que Lluís Pasqual seguiria dos anys més fins que s’acordés, a través d’una comissió específica, la manera de triar nou equip de direcció del Lliure. Per Colomer, que va evitar amablement allargar-se sobre la qüestió quan se li va preguntar, opina que no veu bé l’enrocament de posicions per blocs i demana que la discussió es resolgui de cara, dins del Lliure. En canvi, com molts altres membres històrics del patronat, ha preferit no signar l’adhesió a Lluís Pasqual que ha promogut el Lliure. Ha optat per no alinear-se, de forma coherent.

Premi Xirgu

El premi Margarida Xirgu és un anell. Per això, ahir l’actriu deia que sentia que s’havia casat, “sí, ho vull”; es veu que abans érem una parella de fet”. Mordaç, accepta l’enllaç perquè té “poc temps per ser-li fidel”.

Colomer , que també va fundar Comediants amb la troupe liderada per Joan Font, és una artista insubornable i compromesa. Diu el que creu. Només com a exemple, el 2017, quan va rebre el Premi de la Crítica honorífic, el Pérez de Olaguer, va aclarir que rebre un guardó a la trajectòria no la sentenciaria. Efectivament, el premi ADB l’ha distingida per Prime time (que en va fer campanya des del faristol dels Premis de la Crítica) a la Sala Muntaner, l’Un tret al cap de Pau Miró a la Sala Beckett i, sobretot, el Que rebentin els actors de Gabriel Calderón. De fet, Colomer recordava com el director uruguaià els indicava la veneració del país a la Xirgu, que hi acabaria assentant el seu exili.