Arts escèniques

“Sí, m’hi caso”

La cofundadora Imma Colomer defuig la crisi del Lliure en l’agraïment al premi Margarida Xirgu

Membre del patronat, es pronuncia en contra de blocs: “S’ha de resoldre de cara”

Poca gent ho deu recordar, però Imma Colomer va ser la primera actriu que es va queixar de la poca paritat en els teatres públics catalans. Primer individualment (2005), i posteriorment, dins del Festival del Novembre Vaca (del 2006 al 2009), denunciava que els homes tenien molt més pes en les programacions que les dones. També feia l’informe a partir dels finalistes dels premis Max de cada any. Ahir va rebre el premi Margarida Xirgu, en què es visualitza la labor de les actrius, i no va voler fer cap referència al Lliure (tot i ser-ne cofundadora i actual membre del patronat).

El patronat no té data de reunió, a hores d’ara, fins mitjan setembre. La trobada serà, precisament, per crear la comissió que refaci estatus i estableixi el concurs per a una direcció, de fins a 8 anys (en principi). Imma Colomer, membre del patronat pel fet de ser actriu de la companyia històrica, ha volgut mantenir-se al marge de la polèmica en la futura direcció del Teatre Lliure. El Patronat va aprovar el 28 de juny que Lluís Pasqual seguiria dos anys més fins que s’acordés, a través d’una comissió específica, la manera de triar nou equip de direcció del Lliure. Per Colomer, que va evitar amablement allargar-se sobre la qüestió quan se li va preguntar, opina que no veu bé l’enrocament de posicions per blocs i demana que la discussió es resolgui de cara, dins del Lliure. En canvi, com molts altres membres històrics del patronat, ha preferit no signar l’adhesió a Lluís Pasqual que ha promogut el Lliure. Ha optat per no alinear-se, de forma coherent.

Premi Xirgu

El premi Margarida Xirgu és un anell. Per això, ahir l’actriu deia que sentia que s’havia casat, “sí, ho vull”; es veu que abans érem una parella de fet”. Mordaç, accepta l’enllaç perquè té “poc temps per ser-li fidel”.

Colomer , que també va fundar Comediants amb la troupe liderada per Joan Font, és una artista insubornable i compromesa. Diu el que creu. Només com a exemple, el 2017, quan va rebre el Premi de la Crítica honorífic, el Pérez de Olaguer, va aclarir que rebre un guardó a la trajectòria no la sentenciaria. Efectivament, el premi ADB l’ha distingida per Prime time (que en va fer campanya des del faristol dels Premis de la Crítica) a la Sala Muntaner, l’Un tret al cap de Pau Miró a la Sala Beckett i, sobretot, el Que rebentin els actors de Gabriel Calderón. De fet, Colomer recordava com el director uruguaià els indicava la veneració del país a la Xirgu, que hi acabaria assentant el seu exili.

LA XIFRA

44
actrius
han rebut el premi Margarida Xirgu. La Penya Carlos Lemos, i des de fa només 4 anys, L’Agrupació Dramàtica de Barcelona en tria una diferent cada any.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

ART

Una trentena d’obres aspiren al premi d’escultura Vila Casas

Palafrugell
art

El Museu de l’Empordà dedica una retrospectiva pòstuma a Adrià Ciurana

Figueres
música

Nostaldisc celebrarà el 1r campionat gironí de rebobinat de cintes de casset amb ‘boli’ Bic

sant gregori
Torroella de montgrí

El talent més internacional omple de màgia el 12è Fimag

Torroella de Montgrí

Els Premis d’Arquitectura ja han seleccionat les 24 obres candidates

Girona

De l’abús a celebrar la sexualitat, dalt de l’escenari

BARCELONA/IGUALADA
ART

Un incendi malmet part d’una exposició d'Edgar Massegú al Tinglado 2 de Tarragona

TARRAGONA
música

Sidecars: “En dos minuts no podem dir tot el que hem d’explicar en una cançó”

GIRONA
EQUIPAMENTS

El govern aprova una partida de 5,9 milions per al ‘hub’ audiovisual de les Tres Xemeneies

BARCELONA