Xifres prou optimistes
L’Anuari de la Música, que fa l’anàlisi comptable de tot d’àmbits relacionats amb el sector, permet ser positiu de cara al futur, sense obviar matisos importants
Un any més s’ha presentat l’Anuari de la Música, editat pel Grup Enderrock i l’Associació de Representats de Catalunya (ARC), una eina cada cop més exhaustiva i afinada per posar xifres a tot el que està relacionat amb la música, en aquest cas, al llarg del 2017. Vendes de discos, concerts, públic, ús del català, participació de dones, estils que triomfen...
Les xifres són les que són i el que cal és analitzar-les i contextualitzar-les, que és el que fan els molts autors d’articles d’opinió que col·laboren en aquest anuari en format de revista de 110 pàgines.
Ahir es va presentar a la seu de l’SGAE amb la participació de Lluís Gendrau (director del Grup Enderrock), Jordi Gratacòs (president d’ARC), Xavier Díaz (director de l’Institut Català de les Empreses Culturals), Daniel Granados (assessor de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona) i Oriol Lladó (primer tinent alcalde), a més d’una nodrida fila zero amb altres representants del sector.
Gendrau va explicar que “és una feina de sis o set mesos en què participen més de cent opinadors dels diferents àmbits”, abans de donar alguns dels titulars que es poden extreure de l’anuari. “La indústria musical catalana ha sortit de la crisi i s’acosta al panorama de fa quinze anys, gràcies a la profunda reconversió des de l’empresa privada.”
“Hi ha hagut gairebé 20.000 concerts i una xifra d’espectadors de rècord: 13 milions”, hi va afegir Gendrau, tot i que l’augment de facturació ha estat moderat, “perquè ha crescut més [32%] l’oferta dels concerts que la demanda d’espectadors [6%]”, va concloure.
“Sis discos en català han superat la barrera dels 10.000 exemplars”, el 2016 només ho van aconseguir tres. Un any més el primer ha estat El disc de La Marató, amb 160.000 discos. Però no tot són bones notícies, els discos editats en català han caigut, per primera vegada després de 20 anys de creixement sostingut, un 12,2%.
Seguint amb visions no tan favorables, Josep Reig, president de Musicat, l’Associació Professional de Músics de Catalunya, va advertir que “la precarietat entre els músics es manté”. “Són xifres optimistes, hi ha més concerts, però els músics cobren cada cop menys. Quants músics arriben al salari mínim?”
Àlex Eslava, director del segell discogràfic Discmedi, va comentar que les xifres plantejades són esperançadores, aparentment, però va matisar que “la crisi no és tant de consum de música com de falta d’artistes importants, famosos, que facin de locomotora que arrossega al consum”. Complicat de resoldre sense promoció.
Ha augmentat el públic que va a festivals i macrofestivals. “Són gent jove, generalment, que tria gastar en la millor oferta. Perquè el preu continua sent el principal fre per anar a concerts”, va afirmar Gendrau. Per altra banda, “per primera vegada a Catalunya, el mercat digital de música [60%] supera el físic [40%]”.
En canvi, un altre punt dèbil és la formació musical. “La mitjana de formació musical a Catalunya és d’un 3% i a Europa d’un 16%. N’estem a la cua.”
Record per a Lluís Puig
Jordi Gratacòs va recordar: “L’any passat estava aquí el conseller de Cultura Lluís Puig, que, precisament, venia del nostre sector. Des d’aquí li enviem una afectuosa salutació.” I hi va afegir: “El 155 ens ha afectat i som conscients que a davant hi ha la sanitat, l’escola... Tot i que sembli quimèric, però, volem arribar a poder comptar amb un 2% del pressupost i no conformar-nos amb el 0,75% que ara rebem. En els darrers deu anys hem patit una retallada que arriba a un 45%.” I va concloure que “després d’una època de crisi el que cal és analitzar què s’ha fet malament i com es pot millorar”. Som-hi.
