El carnaval de Fabre

Jan Fabre ha estat víctima de dues agressions a càrrec de nacionalistes d’extrema dreta en un país en què la política dirimeix sobre el poder que poden sumar els polítics valons i els flamencs. Durant les 4 hores de Belgian rules (Teatre Lliure, avui i demà) construeix un relat surrealista inspirant-se en els pintors, des de Van Eyck (1390-1441) fins a Paul Delvaux (1897-1994), i els carnavals ben importants tant en la cultura valona com en la flamenca. Segons el director, tant la tradició festiva com els pintors van enfrontar-se al poder preponderant (la corona, la religió...). Ell s’ha inventat Absurdistan per fer un retrat en clau del surrealisme de Monty Phyton (“el seu humor és ben belga”) de casa seva.

Jan Fabre ha tingut represàlies per aquesta peça, que ha rebut molts elogis arreu, menys a Bèlgica. Tot i així reafirma que l’artista sempre ha de ser independent tot i que mai ha de representar ideologia. Assumeix l’ofici de creador amb responsabilitat.

Pregunta obligada: és extrapolable Bèlgica amb Catalunya? Prefereix no prendre partit, tot i advertir l’extrema dreta catalana si s’ha plantejat què vol dir sortir d’Espanya i d’Europa. Ara, també aclaria: “A Bèlgica mai veurem uns policies belgues pegant ciutadans d’Anvers.” Insisteix que, malgrat les pugnes polítiques, el seu país té un compromís molt ferm en el consens (“vam batre el rècord de ser el país sense govern amb més de 500 dies”). Fabre, que feia 15 anys que no presentava un espectacle a Barcelona, ahir va saber que s’ha programat Mount Olympus al Lliure el juny vinent. Té pànic a l’extrema dreta, “em pertorba que s’oblidi la història”, remata.