Cultura

Respectar el disseny

El Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya convoca una nova edició dels Premis Gaudeamus Projecta per defensar la professió

El Col·legi Oficial de Disseny Gràfic de Catalunya fa prop de quinze anys que s’esforça per “endreçar” el sector. Una manera políticament correcta de dir que les coses no s’estan fent bé, començant per les administracions i algunes institucions de referència. “Menystenen la llei que va aprovar per unanimitat el Parlament el 2003 i per la qual es va crear el col·legi un any després”, lamenta el degà i professor de la Universitat de Barcelona Jesús del Hoyo, que no es cansa de remarcar quina és la missió: protegir i dignificar els dissenyadors professionals.

“Es barreja tot. Tots són treballadors a l’entorn del disseny gràfic, sí, però no tots són dissenyadors. Encara ara l’administració convoca concursos en què l’únic requisit és ser major de 18 anys. Nosaltres proposem una família professional segons la formació en la qual tothom hi encaixi”, exclama Del Hoyo, que fa de portaveu d’un col·lectiu de quasi 800 dissenyadors. “El col·legi és l’entitat de més rang i la que agrupa més associats. La col·legiació no és obligatòria, però és la màxima garantia que es compleix el codi deontològic. Hauríem de ser un òrgan de consulta obligatori, tal com estableix la llei”, insisteix.

“Podríem començar a presentar plets a tort i a dret, i els guanyaríem. Però preferim destinar els diners a altres iniciatives que ajudin a divulgar la nostra raó de ser i el sentit del disseny d’avui: que és essencialment útil perquè aporta un benefici a la societat”, sosté el degà. Una d’aquestes propostes són els Premis Gaudeamus Projecta, que distingeixen els projectes de fi de grau. La primera edició s’ha celebrat enguany i ja està en marxa la segona. “Aquesta és la nostra resposta a tant desgavell: premiar l’excel·lència en l’àmbit acadèmic per ser rigorosos. No oblidem que Europa ens va tocar el crostó perquè no teníem cap grau universitari.”

En la seva estrena, s’hi van presentar més d’una seixantena de treballs (és condició sine qua non el notable com a nota de tall) de tot l’Estat, ja que aquest és l’àmbit de representació del col·legi (únic a tot el territori). El jurat va escollir 24 finalistes i, entre aquests, va concedir un premi absolut, dotat amb 3.000 euros, i tres premis per categories (innovació comunicativa, aprofitament tecnològic i compromís social), cadascun dotat amb 1.600 euros.

La guanyadora va ser Nuria López, de l’Escola d’Art de Jerez, per una tipografia que fusiona el sistema braille i l’alfabet llatí, de manera que és compatible tant per a la comunitat invident com per a la vident. Amb l’obra de tots els finalistes, el col·legi ha muntat una exposició que té instal·lada a la seva seu del carrer Paradís, 5, excepte quan la fa circular. Al setembre anirà a Madrid.

La segona edició arriba carregada de novetats. Les més rellevants: que s’ha incorporat una quarta categoria específica per al disseny compromès amb la natura i que la Universitat de Barcelona cobrirà el cost de la matrícula d’un màster a un dels 24 seleccionats. El calendari serà aquest: de mig setembre a finals d’octubre, recepció dels treballs, i novembre, desembre i gener, avaluació del jurat. L’entrega de guardons tindrà lloc a la primavera a l’Institut d’Estudis Catalans.

Fer confiança als joves

Del Hoyo subratlla un dels valors principals d’aquesta convocatòria: “Fer confiança als joves. Cada any es graduen 500 professionals del disseny, un 80% dels quals són del gràfic, però la petita i mitjana empresa no els absorbeix en els seus departaments de comunicació. El món de la indústria no entén que els necessita per créixer. Encara prevalen els prejudicis que el disseny és frívol i car. L’autoocupació és un engany. A Europa, els freelance són un 20%, no un 80% com aquí. Estem perdent un potencial de primera divisió en cada fornada.”

El degà és crític amb el sistema que expulsa el talent: “Basem tota l’estructura en les personalitats, en els egos i en les vanitats. I això no ens està duent enlloc: el mitificat disseny Barcelona no figura en els rànquings internacionals. Hauríem de procurar tenir un nivell mitjà-alt i no conformar-nos amb quatre estrelles. Si tenim excel·lents a dojo, ja sortiran els extraordinaris.”

Del Hoyo tampoc es mossega la llengua amb algunes de les institucions de capçalera, com ara el Museu del Disseny. “Fa anys que els anem al darrere per signar un conveni de col·laboració. D’aquell projecte embrionari que preveia un centre integrador no en queda res: se’ns ha exclòs.” Les relacions amb el FAD tampoc són fluides.

“Uns i altres treballen d’esquena a qui representa legalment i oficialment el disseny gràfic. No s’acaba d’entendre”, lamenta Del Hoyo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.