Cultura

JORDI ALBALADEJO I TONI BENAGES

HISTORIADOR I IL·LUSTRADOR

“Quatre persones van morir per trets de la Guàrdia Civil”

Impulsors i autors de ‘La càrrega’, un llibre il·lustrat editat pel Museu de Badalona sobre el fets del 26 d’agost del 1918, que van deixar quatre badalonins morts i desenes de ferits a la plaça de la Vila

L’estiu del 1918 va ser calent a Badalona?
[Jordi Albaladejo] Feia anys que s’acumulaven els preus alts dels productes de primera necessitat. La Primera Guerra Mundial va enriquir els empresaris, que van multiplicar la seva producció i van exportar aliments. Tot això va provocar una pujada de preus per l’escassedat. Són anys en què les classes populars estaven al límit.
En una ciutat industrial com Badalona, això va acabar esclatant?
[J.A.] Sí, són anys en què arriba molta gent de fora. Badalona gairebé dobla la seva població. Hi ha problemes econòmics i això genera malestar. A Badalona, no és casual que, l’any 1915, es creï la Federació Local de Societats Obreres, una organització molt potent que vol tenir força de cara als conflictes laborals i que aplega els sindicats d’ofici. Plantegen reptes a la burgesia i als empresaris badalonins i, l’any 1916, donen suport a la vaga convocada per la UGT i la CNT. L’estiu del 1917, hi ha una altra vaga general. El malestar de fons són les males condicions laborals. L’hivern del 1917 al 1918 és especialment dur i hi ha manifestacions de dones.
La mobilització sindical a la ciutat era important?
[J.A.] Comença a agafar força, sobretot pel lideratge de Joan Peiró, que fa un gran salt l’estiu de 1918 durant el congrés de Sants, en què la CNT pren força. Els obrers plantegen una jornada de setmana anglesa cobrant els dissabtes, però els empresaris no hi estan d’acord.
Es va gestar a Badalona?
[J.A.] El 1918 és un any de frontissa: la por de la burgesia i les autoritats és real. Una de les primeres topades tràgiques és a Badalona, l’estiu de 1918, amb la vaga de la Cros, una empresa que tenia un miler de treballadors. El 16 de juliol, comença la vaga. L’empresa es tanca en banda, tot i que les reivindicacions són molt bàsiques: reconeixement del sindicat, millores salarials i jornada de nou hores. Quan la vaga ja fa un mes que dura, l’empresa allotja dintre de la fàbrica un destacament de la Guàrdia Civil i comença a contractar esquirols. Les topades s’agreugen el 26 d’agost, quan arriben una vintena de treballadors contactats en origen que són aturats per un piquet dels vaguistes, de què tres acaben detinguts. La indignació desemboca en una concentració a la plaça de la Vila. Una delegació dels vaguistes parla amb l’alcalde i acorden demanar l’alliberament dels detinguts. De cop i volta, se senten uns trets des dels porxos de l’ajuntament. La versió oficial diu que la Guàrdia Civil dispara enlaire quan algú els apedrega. No es va fer cap investigació posterior ni cap guàrdia civil va resultar ferit. Des de dos punts diferents de la plaça, diferents dotacions de la Guàrdia Civil van obrir foc creuat sense cap avís previ. Hi va haver trets i corredisses. El resultat va ser de dos obrers morts a l’acte i dos ferits molt greus que va acabar morint, a més de desenes de ferits.
La premsa es fa ressò del fet?
[J.A.] La majoria dels diaris es fan ressò de la versió oficial, que dona el govern civil i que recull la versió de la Guàrdia Civil. L’endemà mateix, totes les forces de l’Ajuntament defensen la versió que s’havia disparat sense prèvia provocació. Tots els mitjans d’informació de Badalona mantenen aquesta versió. La lluita es trasllada als mitjans de comunicació. Això alimenta l’espiral de tensió i, salvant les distàncies, recorda la incomprensió que hi pot haver en l’actualitat amb determinades visions preconcebudes que justifiquen l’abús policial.
Eren uns fets excepcionals?
[J.A.] A Badalona, feia anys que no passava res així. Que la Guàrdia Civil disparés directament contra manifestants no havia passat mai. Els fets són el precedent de la vaga de la Canadenca, una vaga general que, el 1919, va paralitzar Catalunya.
Cent anys després, els volen recordar en un llibre.
[Toni Benages] El Jordi coneixia els fets i vam proposar al Museu de Badalona fer una novel·la gràfica per explicar un fets complexos d’una manera àgil, que arribés a altres públics. Volíem explorar nous camins.
Serà un llibre il·lustrat?
[J.A.] Hi ha una part d’introducció del context històric i el relat es fa dia per dia i, en el cas del 26 d’agost, hora per hora. Hi ha anàlisi, però es deixa bastant obert perquè el lector interpreti posant a l’abast les fonts de diferents procedències.
Il·lustra fets de què no existeixen fotografies?
[T.B.] N’hi ha molt poques. Volíem que fos fidel a la realitat i teníem imatges de com eren alguns dels llocs, però pràcticament res dels fets. Hem anat jugant amb imatges de l’època per fer-ho realista i treballant text i imatges en paral·lel.
Quan sortirà el llibre?
[J.A.] La presentació està prevista per al 26 de setembre, quan farà exactament cent anys i un mes dels fets.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.