Cultura

Crítica

Imaginari sobre cordes

Qui digui que la música clàssica és avorrida, monòtona i que fa dormir les girafes és que no ha vist actuar Ara Malikian. El revolucionari artista fa saltar pels aires els estereotips fent sonar Bach, Vivaldi o Mozart d’una manera particular, amb un llenguatge de la clàssica per a tots els públics, amb una proposta fresca i excitant. En la seva tercera visita al Festival de la Porta Ferrada en 5 anys, el músic va deixar de nou bocabadat el públic que va omplir de gom a gom l’Espai Port fusionant peces com ara L’estiu, de Les quatre estacions, Rèquiem o La campanella, del mestre Niccolò Paganini, amb música de figures del rock com Jimi Hendrix, David Bowie o Led Zeppelin. Malikian va fer d’encantador de serps amb el seu violí, un instrument que va centrar l’atenció musical i les històries que va relatar sobre la seva família, víctima del genocidi armeni. D’aquest holocaust en va fer una cançó, 1915, que a Sant Feliu va fer sonar per recordar que actualment hi ha 65 milions de refugiats arreu del món.

Malikian no va fer durar el concert 18 hores i 33 minuts com va advertir, però les més de dues que va actuar acompanyat de la seva sublim banda va fer ballar l’imaginari col·lectiu sobre les cordes del seu violí.

Ara Malikian
Espai Port de Sant Feliu de Guíxols, diumenge 12 d’agost. Festival de la Porta Ferrada


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.