Cultura

Pescar la utopia

Fira Tàrrega dedica la seva pròxima edició a l’espai urbà, en el qual l’enigmàtic ‘artivista’ John Fisherman regalarà diàriament bitllets reals al públic

Fisherman ja ha regalat més de 1.000 euros en accions per Noruega, Itàlia i Lituània
‘L’artivista’ vol ser anònim i mediàtic com Bansky, similar a la protagonista de ‘Joyce i les gallines’

En la darrera edició de Fira Tàrrega dirigida per Jordi Duran l’espai públic serà el protagonista. De fet, es pot considerar una obvietat perquè, ja des de la primera edició, impulsada per comediants (sota el nom Fora de Teatre Trifulgues Xim Xim al carrer del 1982), es proposava que els ciutadans recuperessin el carrer, del qual s’havia apoderat la policia durant la dictadura. D’entre les múltiples propostes que es faran al carrer, en destaca una per misteriosa: el personatge John Fisherman, que anirà apareixent per teulades d’edificis emblemàtics de la ciutat i que anirà regalant diners al públic durant tots els dies de la fira. Només caldrà pescar l’ham que aguanta el bitllet. Al seu costat, el col·lectiu Money For Free l’empeny: supera de molt la dita dels escèptics de “duros a quatre pessetes”. Des d’aquesta plataforma, activa a Facebook, es vol anar construint un discurs que qüestioni la relació personal amb els diners amb les aportacions de pensadors, activistes gent del carrer. Fisherman és un artivista que, amb la seva acció, busca unes altres dimensions als diners més enllà de la capacitat de comprar. S’és capaç de compartir un premi entre els que l’han ajudat a conquerir-lo? Fisherman llança la canya amb euros i espera pescar la utopia.

Fisherman va començar a aparèixer fa quasi un any. L’acció és simple: pujar dalt d’una façana i anar posant bitllets a l’ham de la seva canya de pescar. Poden ser de 10, de 20 o de 50 euros. A hores d’ara, Fisherman ha repartit 1.000 euros en les seves aparicions per Barcelona, Noruega, Eslovènia, Lituània, Bèlgica i Itàlia. El contacte de Fisherman amb els ciutadans es fa per mitjà de la plataforma Money For Free.

En realitat, Fisherman apel·la a un moviment que es rebel·li contra les formes econòmiques i socials actuals. Des de l’anonimat, qüestiona el sistema capitalista i convida a trobar-hi escletxes. Money For Free vol que l’acció d’aquest personatge es faci viral a les xarxes i per això s’obliga a seguir-los (de moment té obert un canal de Facebook, però probablement n’obrirà d’altres a Instagram i Twitter d’aquí a poques setmanes). És evident que utilitzar les xarxes implica donar un cert suport a les grans multinacionals de la tecnologia, però, parafrasejant David Fernández, “menys de cinc contradiccions és dogmatisme”.

Vol ser un anonimat amb una marca ben visible. És evident que l’ombra de Bansky apareix de forma molt potent. Però la lluita, des de la provocació irònica, des de les formes que són antagòniques a les ordres del mercat (mai cap sistema capitalista pot entendre que algú regali diners a canvi de res). O, a tot estirar, de fer una reflexió amb la persona que el rep i que es plantegi què fer amb aquests diners que han caigut del cel. La màxima portada a l’extrem també ha tingut una versió teatral amb un fort component de l’absurd (Caiguts del cel, Condal 2015). Però lluny de l’obsessió per consumir i emmagatzemar diners, Fisherman convida a compartir-los, a donar-los una nova vida que trenqui la inèrcia capitalista.

Les formes anònimes revolucionàries són habituals, tot i que sovint quedin relegades en un espai íntim o local. Anna Ballbona en feia una divertida simulació a la seva novel·la Joyce i les gallines. Però molts poden ser els exemples d’aforismes irònics que lluiten contra el poder. Per citar un exemple, a Sabadell es van fer famoses les cites escrites en retolador sobre etiquetes adhesives d’impremta de l’Escamot Beu i Oblida (EBO) al 2002. Amb la particularitat que era impossible trobar-ne dues d’iguals. Apareixien, sovint, a les senyals de trànsit i fanals però també, van fer una històrica penjada a l’aparador de La Caixa de la Rambla, davant mateix de l’ajuntament. No hi ha una identificació concreta del col·lectiu tot i que sovint se’l relacionava amb els clients del Bar Bemba i amb el jove jugador del Barça sabadellenc Oleguer Presas com a simpatitzant.

Més Tàrrega

La pròxima edició de Fira Tàrrega (del 6 al 9 de setembre) programarà 50 espectacles de 45 companyies. El 60% tenen caràcter d’estrena, la gran majoria són adreçats a tot els públics (84%) i més de la meitat (54%) són gratuïts. D’entre els nous espais que investiga Jordi Duran, dues accions es realitzaran al cementiri. I és que coincidirà amb les excavacions que el Memorial Democràtic fa a les fosses comunes de la Guerra Civil (Pràcticas de vuelos para acabar en el olvido). També es recupera el multipremiat Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, que també fa una revisió ben insòlita de la transició. Entre moltes altres propostes, Les Impuxibles s’estrenen amb una acció al carrer Painball i Joan Català presenta nou treball: 5.102m/s.

Si l’any passat es va fer una inauguració ampliada a la plaça Major abandonant l’habitual descampat de l’hort del barceloní, aquest any també es prova un nou emplaçament: el bosc de Sant Eloi serà l’espai per a l’espectacle inaugural, poètic i visual: La tortue de Gauguin.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La catalana Rosalía triomfa als Grammy Llatins amb dos premis per ‘Malamente’

Barcelona
TERESA COLOM
ESCRIPTORA ANDORRANA

“És colpidora la nostra capacitat de sobreposar-nos al dolor”

les escaldes

Narcís Comadira, doctor ‘honoris causa’ de la UdG

girona
Drama / Biografia

Keira Knightley sedueix amb ‘Colette’

La poètica de l’objecte

Girona

Velázquez o com ser el millor

barcelona

Misèries del poder

girona

Por i fantasia per a un androide

BARCELONA
Drew Goddard
Director i guionista

“De la foscor dels 60 en va sorgir quelcom extraordinari”

Sant Sebastià