Secret de família
Dani Anglès engega el projecte Onyric al Condal amb un musical compromès sobre l’homosexualitat
La productora Noday but today havia d’estrenar Fun home a l’Aliança del Poblenou, el gener passat. Des de l’estiu que ho estaven preparant amb una tripleta d’equips d’actors infantils. Va decidir ajornar-ho, perquè es van témer que la situació política convulsa (des de l’1-O al 21-D de les eleccions hi va haver un daltabaix d’assistència a la cartellera catalana) els restaria públic i perquè el director Daniel Anglès va rebre l’encàrrec de redirigir el rumb del Teatre Condal.
Ara, sota el segell d’Onyric, Anglès dissenya la programació del Condal i no amaga la possibilitat que la marca de musicals es desplaci a altres teatres. Aquest setembre, arrencarà la nova etapa al Condal amb equipament nou per matisar la sonoritat d’un musical i amb una peça que ensenya algun secret de família.
Fun home és una obra inspirada en la novel·la gràfica d’Alison Bechdel. La música és de Jeanine Tesori i el llibret és de Lisa Kron, una tripleta d’artistes que van revolucionar Broadway amb un musical molt tendre i divertit que parteix d’un fet real de l’escriptora.
L’obra –amb Miquel Tejada com a director musical– arrenca amb l’escriptora elaborant el còmic i reobrint el bagul dels records a la casa de la seva infància. Té 40 anys i és el moment que “els fills perdonen els seus pares”, comenta Anglès. Bechdel va descobrir que era homosexual quan va anar a la universitat i ho va anunciar de seguida; el seu pare, canvi, mantenia les formes convencionals, i no es va atrevir a declarar-se homosexual. En el seu record, Bechdel viatja a quan tenia 18 anys i descobria el seu cos, i als 10, quan va relligant actituds estranyes del pare. L’edifici on viuen conviu amb la botiga de fèretres i, al soterrani, amb l’espai en què vestien i maquillaven els difunts per dur-los al funeral.
És una família diferent a totes, però en què es repeteixen els mateixos comportaments afectius de totes.
Aquest ha estat el segon estiu preparant Fun home, amb el neguit que alguns nens ja s’estan fent massa grans. Han d’evitar que competeixin entre ells; el musical ha de ser un joc més. I, en tot cas, que uns aprenguin de l’habilitat dels altres. Necessiten tres equips perquè puguin anar-se rellevant. Faran només 50 funcions, en català. Si funcionés, sempre hi hauria la possibilitat de repetir en una altra temporada al Condal.
O de traslladar-se a un altre teatre. L’espai amaga algun secret màgic en la forma de desplegar-se per donar pas al record. En el repartiment, noms com ara Mariona Castillo, Daniel Anglès, Pilar Castillo, Clara Solé...
LA XIFRA
Una reflexió sobre la polèmica de ‘Carousel’
Les xarxes socials es van convertir en un camp de batalla sobre la conveniència, o no, de fer la versió concert del musical ‘Carousel’ al Festival Grec. Perquè apareixia un personatge que menystenia brutalment la seva parella. Daniel Anglès recorda que les seves darreres direccions (‘Rent’, ‘Hair’ o ‘Per sobre de totes les coses’) no el fan pas sospitós de legitimar actituds ofensives. Els responsables dels drets exigeixen que no es canviï ni una de les cites abusives. L’enrenou a les xarxes, doncs, demostra l’èxit, perquè el musical pretenia ofendre i provocar controvèrsia.
El director no s’amaga dels musicals polèmics. Vol que els espectacles, més enllà de la qualitat tècnica i la posada en escena formal, generin debat. El que sobta és que ningú s’exclami, segueix dient, amb peces com ara Set núvies per a set germans, que, tot i l’alegre to de comèdia musical, arrenca amb un segrest en tota regla.
