Lacuesta, ‘vaca lletera’

“Els festivals de cinema són com mercats de bestiar i els cineastes volem pensar que som els ramaders, però en realitat som les vaques.” La metàfora és del realitzador català Isaki Lacuesta, que torna aquest any al Zinemaldia amb Entre dos aguas, continuació, anys després, de La leyenda del tiempo. Serà la quarta vegada que Lacuesta (Girona, 1975) participarà en la secció oficial del Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià i la tercera que competirà per la Petxina d’Or, el premi gran del festival donostiarra, que ja va guanyar el 2011 amb Los pasos dobles, en una de les decisions més controvertides del festival fins ara. Lacuesta va viure aquell rebuig de Los pasos dobles –que alguns crítics van qualificar en el seu dia d’“indescriptible” i d’“incatalogable”– com “una experiència molt extrema pròpia de hooligans, de gent que es pren això com si fos un joc de gladiadors, o un partit de la Champions”.

“Però està bé recordar que els festivals de cinema són com mercats de bestiar i, encara que els cineastes volem pensar que som els ramaders, en realitat som les vaques. Cal acceptar que, de tant en tant, et portin a l’escorxador”, reflexiona mig en broma el cineasta català en una entrevista realitzada per l’agència Efe.

Així, diu, tornar al Zinemaldia és “saber que faràs de vaca alguns dies i ja està”. Lacuesta considera que els festivals són importants per a les pel·lícules que, com les seves, “no tenen darrere la potència mediàtica de les grans cadenes”. “Per això acceptem entrar en un món de concursos que, en realitat, no té res a veure amb el que és el cinema; per definició –filosofa–, les pel·lícules no haurien de competir, sinó compartir, i acceptem entrar en aquest joc, des dels programadors als que fem les pel·lícules, perquè et dona una projecció que d’una altra manera no podries aconseguir.”

Entre dos aguas, títol extret d’un dels àlbums mítics de Paco de Lucía, és, novament, una aposta arriscada per a la mostra de Sant Sebastià, però el català d’orígens bascos sap que l’únic festival espanyol de categoria A “intenta tenir cada vegada més tipus diferents de cinema”, a l’hora que és “molt inclusiu”. Aquesta seqüela reprèn les vides de dos dels protagonistes de La leyenda del tiempo (2006), els germans gitanos Isra i Cheíto, però Lacuesta i la seva companya de guions de tota la vida, la també realitzadora Isa Campo, s’inventen l’evolució de les seves vides entre realitat i ficció.