Dibuixant la ciutat

A Laura Reixach li agrada molt passejar. “Soc molt caminadora”, diu aquesta il·lustradora gironina, autora d’una quinzena de llibres, l’últim dels quals és Girona a traç de llapis ( Llibres del Segle ): una guia dibuixada de la seva ciutat, amb la qual convida el lector local o visitant a descobrir o redescobrir Girona, a través dels seus espais més emblemàtics, però també d’alguns indrets i racons que de vegades passen desapercebuts al vianant apressat.

“El quadern de viatge és un format o una disciplina artística que trobo molt interessant, i vaig pensar que m’agradaria conèixer Girona d’aquesta manera, a un ritme més pausat, que no és el que es porta ara”, explica Reixach, que ha viscut gairebé sempre al triangle metropolità format per Girona, Salt i Sarrià de Ter.

En aquest llibre de tapa dura i acurada presentació, Laura Reixach ha volgut mostrar aspectes diferents d’una ciutat amb moltes cares. “He intentat cobrir tota la ciutat, però és evident que la Girona antiga o monumental té un atractiu especial. Però també hi surten reflectits altres barris com ara l’Eixample o Sant Narcís, que també tenen espais amb caràcter.”

Sobretot amb llapis, però també amb llapis de colors, aquarel·la, bolígraf i guaix, Laura Reixach ha dibuixat del natural espais urbans i monuments de tot tipus, inclosos alguns establiments comercials que per a ella tenen un atractiu especial. Els seus dibuixos van des d’una perspectiva general del Barri Vell “a vista de muralla” fins a petits detalls com ara una placa de la plaça de les Castanyes on es pot llegir: “Ave María sin pecado concebida 1687”. O el plànol de París que es troba sota les voltes de la Rambla i que, com remarca Reixach, hi ha molts gironins que encara no coneixen. L’autora complementa els seus dibuixos amb petits escrits –traduïts a l’espanyol, el francès i l’anglès– sobre “el que et suggereix cada lloc, el que en saps o el que et passa en aquell moment, mentre el dibuixes”. Per exemple, quan dibuixava la farinera Teixidor, antiga seu d’El Punt Avui, des d’un banc de la plaça que hi ha al davant, va apuntar: “Mentre dibuixo, al banc del darrere una senyora que parla pel mòbil. I no para! No entenc res del que diu. Parla àrab. I crida molt.”

Al final del llibre hi ha dos plànols on Reixach situa els “llocs a destacar” que apareixen prèviament dibuixats en aquest volum d’un centenar de pàgines, que té una mida amable per voltar amb ell a les mans i aixecar el cap tot sovint, també a l’altura d’alguns balcons il·lustres. Laura Reixach no critica els turistes que acaben veient la ciutat a través de la pantalla del mòbil, però ella proposa un altre tipus de visita: “Les coses necessiten un temps per entrar-hi si vols gaudir-ne d’una determinada manera. Evidentment, són experiències diferents.”

Reixach ha publicat des del 2002 diversos llibres, majoritàriament adreçats al públic infantil. Entre les seves últimes obres destaca Faules de sempre i altres contes d’animals (Eumo Editorial, 2015), amb textos recollits i adaptats per M. Carme Bernal i Carme Rubio.