Cultura

ÀNGELS GREGORI

POETA. NOVA PRESIDENTA DEL CENTRE CATALÀ DEL PEN CLUB

“L’objectiu és crear nous públics i que esdevinguin futurs lectors”

La jove poeta valenciana ha estat elegida presidenta del PEN Català. Amb importants guardons al darrere, presenta ‘Quan els grans arbres cauen’, premi Estellés de Burjassot

Quan va començar a escriure poesia?
Quan anava a l’institut. Va ser paral·lel el descobriment dels grans poetes amb les primeres provatures amb l’escriptura.
Malgrat la seva joventut ja és una veterana perquè el seu primer llibre va sortir fa quinze anys. Com ha seguit aquesta trajectòria?
Vaig publicar el primer llibre gràcies al premi Amadeu Oller, que és un premi que rarament guanyen autors que posteriorment es queden amb un sol llibre. L’Amadeu Oller porta mig segle sent un dels principals motors de descobriment de poetes. Això em va permetre publicar aviat, amb divuit anys. No soc partidària de publicar amb freqüència, i amb això em contradic, perquè tinc cinc llibres... Suposo que és una mala conseqüència de les presses amb què vivim. Mira Gil de Biedma i Ferrater: dos dels autors que més escola han creat amb només tres poemaris publicats.
Prové d’Oliva, una localitat valenciana de gran tradició literària. Això l’ha influït?
Més que de localitat, literàriament he tingut més sentiment de comarca. La Safor és el bressol dels clàssics i el fet de tenir un Ausiàs Marc i un Josep Piera inevitablement deu haver tingut conseqüències.
Què és per a vostè la poesia?
És la sortida d’emergència i és també el sofà. Una forma d’urgència i alhora de confortabilitat. Un exercici vital d’escapatòria i comprensió.
Al seu últim llibre explica que escriu quan tothom a casa ja dorm. Escriu en soledat o en companyia?
Amb una privilegiada soledat: amb la companyia dels qui he llegit.
Ha estat elegida presidenta del PEN Català. Com ho viu?
Ara mateix amb tanta il·lusió com precaució. Em sento molt honorada de presidir una entitat prestigiosa, tant històrica com necessària al nostre país. I al mateix temps amb la prudència necessària per canviar certes pràctiques i repensar alguns costums, conscient que no és ni fàcil ni ràpid.
Quins són els objectius del PEN en una època tan convulsa?
El PEN Català va ser creat l’any 1922 i d’ençà s’ha treballat a fons, durant anys, garantint la llibertat d’escriptors d’altres països que es troben amenaçats, exiliats, empresonats o refugiats. Som al 2018 i ens trobem en una situació que mai ens hauríem imaginat, impensable fins i tot fa dos anys: que el problema el tenim a casa. Un dels principals objectius del PEN és vetllar per la llibertat d’expressió, i aquest dret fonamental pel qual tant s’ha lluitat des d’aquí cap a fora, ara ens toca assegurar-lo aquí. Fixa’t, ara és el PEN Internacional qui està oferint-nos ajuda com a poble.
Pensa fer-lo més visible, més en contacte amb la societat?
Voldria, sobretot, un PEN més dels seus socis. I també més arran de carrer, conseqüent i a primera fila en el moment que estem vivint. S’ha apostat per un relleu generacional i tinc un bon equip al costat. Necessitem escoltar els nostres socis més històrics, aquells que fa dècades que creuen en el PEN i gràcies als quals l’entitat continua funcionant. El PEN va tenir un paper essencial en els nostres intel·lectuals i en el nostre país. Al mateix temps, necessitem obrir-nos més enllà de l’Ateneu, on tenim la seu.
El PEN és un dels organismes més antics de la Catalunya moderna. Com ha d’evolucionar?
Amb transparència. Aquest és el meu principi inviolable. Treballo amb pressupostos públics des que tenia dinou anys. I aquest principi ho engloba tot: des de l’ètica fins al dinamisme, l’entusiasme, el compromís i la solvència que comporta el càrrec que ocupes.
Ha organitzat molts saraus poètics, tant al seu poble natal, Oliva, com a Barcelona. Es considera una activista cultural?
Suposo que sí. Vaig crear la Poefesta i he dirigit la Nit de Poesia de Sant Cugat. Fa dos anys que soc comissària de Barcelona Poesia i enguany també del Festival Internacional de Poesia de Lleida. La gestió cultural et permet fer d’una cosa tan solitària com és la creació literària un espectacle de masses.
Amb quin objectiu?
A mi el que m’apassiona és això: crear nous públics i que esdevinguin futurs lectors. Ens queixem que la poesia no ven, però després portem un poeta com Billy Collins i acudeixen mil persones a escoltar-lo al Palau de la Música. I aquí hi ha el secret: oferir qualitat de manera atractiva. I ensenyar que, de vegades, la qualitat no va lligada a les minories, depèn del format en què ho presentes. Els gestors culturals no hem d’anar a les llibreries, els lectors ja hi van sols, però sí conquerir amb èxit nous públics des dels emplaçaments de la ciutat. Després ja aniran, segur, a les llibreries.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.