Cultura

Mirador

25 anys de poesia

Em sembla evident que recordar-ne els orígens ajuda força bé a explicar i entendre la durada i consolidació d’iniciatives culturals i de ciutat com Nit de Poetes, que demà arriba a la seva 25a edició. Tot va començar un llunyà 1994 gràcies a l’Associació de Veïns i Botiguers de la Cort Reial i Rodalies i amb la inestimable col·laboració de Carles Vivó –autor dels cartells i presentador dels Petits Poetes-, Mn. Jaume Reixach –responsable de la secció Poetes d’avui–, Narcís-Jordi Aragó –autor del guió i presentador de l’homenatge teatralitzat a noms destacats de les lletres catalanes– i Joan Ribas –director del Grup Proscènium que duia a escena l’homenatge–. Sense oblidar tots els membres de l’antiga junta de la coordinadora Nit de Poetes, d’entre els quals –no en faré la llista: m’arrisco a deixar-me’n algun– m’agradaria destacar Dolors Carbó –i agrair-li la iniciativa–. Amb modèstia, molta discreció i tenacitat, i amb un amor apassionat per la poesia del país –fruit d’uns profunds hàbits lectors–, tingué la idea de celebrar aquesta vetllada literària. Amb arguments persuasius i convincents i tossuda perseverança, aconseguí engrescar –superant inicials reticències– els altres companys de l’associació, molta altra gent i diverses institucions en l’organització de la vetllada –que s’estrenà amb pluja, però una pluja nodridora i fèrtil.

L’any 2000 vaig rebre una trucada de Carles Vivó: em proposava fer-me càrrec de la secció Poetes d’avui. No m’hi vaig poder negar –i menys després de conèixer Dolors Carbó i haver-hi parlat–. I, d’aleshores ençà, aquí em teniu. S’han anat introduint alguns canvis: inclusió dels guanyadors del premi Miquel de Palol, d’altres poetes d’arreu dels Països Catalans, d’autors de la poesia universal. L’any 2003, després del 10è aniversari, l’antiga junta va trobar que havia complert un cicle i que calia passar el testimoni a altres persones que volguessin assumir-ne l’organització. Els escollits fórem els membres de l’Associació d’Amics de la Unesco de Girona. Ens hem hagut d’anar adaptant als nous temps: l’inici de l’acte, de les 10 a les 9 del vespre; el lloc, de les escales de Sant Martí al Pati de les Magnòlies. L’esperit, tanmateix, segueix intacte. “Una festa oberta a tothom”, va escriure Dolors Carbó en el llibret de la primera Nit. Una festa de la paraula, de la raó i del sentiment, de l’art. I que duri molts anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
BIEL DURAN
ACTOR. ENXANETA DELS MINYONS QUE VAN FER EL PRIMER 2 DE 9 AMB FOLRE I MANILLES DE LA HISTÒRIA

“Vam plorar molt; érem conscients que havíem fet història”

Barcelona

Homenatge ciutadà

barcelona

La terrisseria romana d’Ermedàs

CORNELLÀ DEL TERRI
Pròxim capítol: 88. Un segrest tràgic (Cova d’en Massot, Albanyà)

L’escriptor oblidat

SANT JOAN DE LES ABADESSES

Justícia per a Sara Casasnovas

Girona
Mirador

Violència que no tenia adjectiu

Crítica
música

Vestigis d’una revolució

Crònica
el festival més petit de tots

Del més tou a l’opció del joc

Barcelona

Mireia Vilalta obre Mmm’agrada Girona

girona