Un desig mal realitzat

Podria ser d’una altra manera perquè, de fet, hi ha multitud de cineastes que han dirigit pel·lícules belles i reveladores en països que no són els seus, però Asghar Farhadi no sembla gaire inspirat quan roda fora de l’Iran. Si tenim presents les seves quatre últimes pel·lícules, parlen de conflictes familiars i més o menys hi emergeixen coses amagades: Nader i Simin, una separació, El passat, El client i Todos lo saben, que ens ocupa. Rodades a l’Iran, et creus la primera i la tercera: sobretot pel que fa al guió, són pel·lícules consistents i, encara que oscaritzades, sense concessions. Amb l’Oscar d’Una separació va trobar producció francesa per a El Passat? És possible. L’èxit d’“El client”, des que va projectar-se fa dos anys a Canes, va afavorir el finançament espanyol de Todos lo saben? També és possible, però per això mateix s’hi ha d’afegir que no és cap encàrrec, sinó que el film és un vell desig i projecte del cineasta iranià.

El mateix Farhadi ha explicat que, viatjant per Castella fa uns quinze anys, va impressionar-lo el cas d’una adolescent desapareguda. Des d’aleshores va covar la idea de realitzar una pel·lícula sobre una desaparició que remouria una família fent-hi emergir capes amagades per revelar un profund malestar: una idea que, com hem dit, no és aliena als temes del seu cinema. El cas és que la producció espanyola (Memento Films, Morena Films, El Deseo) ha posat al servei de Farhadi un càsting antològic d’actors i actrius hispànics (encapçalats per Penélope Cruz i Javier Bardem, hi figuren Barbara Lennie, Inma Cuesta, Eduard Fernández, Elvira Lindo) als quals s’afegeix l’argentí Ricardo Darín, que hi deambula com un fantasma.

Todos lo saben comença amb una dona (Laura/Cruz) que, des de l’Argentina, torna al seu poble amb motiu del casament d’una germana (Cuesta) amb un català (Roger Casamajó) reduït a un figurant. Laura viatja amb els seus dos fills (una adolescent i un nen), sense el marit argentí. Durant el casament, la filla desapareix: ha sigut segrestada. Amb el segrest emergeixen els problemes econòmics de la família (està arruïnada i amargada perquè han dilapidat el patrimoni) i també es revela una antiga relació de Laura amb possible descendència que no descobrirem, tot i que és allò que sembla que tothom sap.

Amb aquests materials no sé sap si Farhadi vol fer un encreuament entre Falcon Crest i Agatha Christie, en la mesura que hi ha un moment en què tots sospiten entre ells i semblen culpables d’alguna cosa. Tampoc si vol fer una paròdia del melodrama. Si fos així, més aviat li surt un serial amb moments ridículs. Sorprèn que un guionista tan afinat com Farhadi jugui als girs truculents i maldestres. Mai no ha excel·lit en la posada en escena, però, a més, sembla que no sàpiga què fer amb la plana major dels actors espanyols, que actuen fora de registre, mentre filma un poble espanyol amb mirada de turista.