Patrimoni

Pròxim capítol: 79. El terror a Castelló (Castelló d’Empúries, Alt Empordà)

El darrer setge de Roses

El 5 de desembre de 1808, després de patir un setge implacable de 29 dies, els defensors de la Ciutadella de Roses es van rendir al general francès Saint -Cyr

La pèrdua va resultar decisiva per al desenllaç de la Guerra del Francès, sobretot tenint en compte el paper estratègic de la vila per a tota la costa oriental

L a vila de Roses, situada al costat d’un important port natural i molt a prop d’algunes vies de pas a través dels Pirineus, ocupa una posició estratègica. Aquest fet i les contínues hostilitats que van mantenir durant molts segles les corones espanyola i franceses, van convertir la seva Ciutadella en un escenari permanent de batalles i d’alguns setges implacables. El 1645, durant la guerra dels Segadors, el recinte va ser ocupat pels francesos després d’un curt setge i no va retornar a la corona espanyola fins la signatura del Tractat dels Pirineus, el 1659. Malgrat tot, les tropes franceses van tornar a controlar-la novament el 1693, durant la guerra dels Nou Anys; això sí, després que una bomba arrenqués el braç al comandant de la fortalesa. Amb motiu de la guerra de Successió, la fortalesa es va mantenir permanentment en mans de les tropes borbòniques, malgrat un intent de conquesta el 12 de setembre de 1712. Set anys després, arran de la Quàdruple Aliança, es va produir un nou setge, si bé en aquest cas amb un resultat favorable per als defensors. Després d’un breu període de tranquil·litat, el 1794, després de la derrota a la batalla del Roure, la fortalesa va ser evacuada per mar i va caure a mans dels francesos fins la Pau de Basilea, un any després.

En aquell moment, Roses va quedar desolada i sense població; però els habitants que van aconseguir sobreviure encara estaven condemnats a patir una nova tortura, en aquest amb els mateixos atacants però en el marc d’un nou conflicte, l’anomenada Guerra del Francès. A principis del mes de novembre de 1808, quan es va produir aquell darrer setge, la guarnició de Roses comptava amb un destacament de poc més de 3.000 defensors; en bona part integrat per miquelets i voluntaris. Els francesos, per la seva banda, es van presentar a la vila amb 13.600 infants, 1.328 genets, 458 artillers i 211 salpadors. El desequilibri de forces era, doncs, notable; i les expectatives de resistir , molt baixes, malgrat el suport del navili Excellent i de dues bombardes de l’armada anglesa des de la badia i el control del fort estratègic de la Trinitat, defensat per 80 espanyols, 25 marins anglesos i 8 peces d’artilleria. El 6 de novembre, el coronel O’Daly, governador interí de la plaça, va tenir coneixement que els ocupants francesos es dirigien a Roses i va preparar-se per a l’assetjament: va reforçar les defenses, va intentar segellar les entrades de la vila i va evacuar tota aquella gent que fos “feble o inútil per al servei”. L’endemà, els francesos van començar a estrènyer el setge, malgrat l’incordi d’algunes partides de sometents i miquelets i el trasbals de les fortes tempestes, que van donar una petita treva als assetjats i van convertir els voltants de la plaça en un fangar impracticable. Fins el dia 24 de novembre, les accions militars a l’exterior del recinte van ser permanents. Mentre els esforços dels francesos es centraven a obrir trinxeres i assentaments per a les bateries de canons i morters, els defensors intentaven incomodar-los sense treva.

La fase final va començar l’1 de desembre, quan el foc permanent dels assetjadors no només va aconseguir obrir un escletxa irreparable al baluard de Santa Maria, sinó que també va provocar l’allunyament de les naus angleses que donaven suport des de la badia. Les comunicacions amb l’exterior que quedar completament tallades i el cansament dels defensors es va fer evident. Per aquest motiu, el governador va reunir els seus comandaments i van acordar enviar un parlamentari per tal de capitular. La petició consistia a incorporar-se a l’exèrcit que es trobava bloquejant Barcelona o bé retirar-se a qualsevol altre indret, amb el compromís de no prendre les armes contra França. Les condicions no van ser acceptades; però, malgrat la negativa, el governador va decidir capitular i lliurar la plaça i el castell de la Trinitat, que havia estat abandonat i volat aquell mateix dia. Poc abans del capvespre, 1.500 soldats francesos van penetrar al recinte de la Ciutadella. L’endemà matí, per la seva banda, els assetjats, amb el fusell a l’espatlla i al so dels tambors, van sortir del recinte mentre rebien els honors protocol·laris dels vencedors. Una vegada l’exterior, van lliurar les armes i van emprendre el camí de l’exili cap a França. La pèrdua de Roses va representar un gir considerable per a la guerra. Un il·lustre participant en la contesa, Lord Thomas Cochrane, va reconèixer alguns mesos després que “si haguéssim pogut defensar Roses amb èxit, el curs de la guerra hauria estat diferent. Roses era la clau estratègica de tota la costa oriental d’Espanya”.

Com s’hi arriba
Si arribem a Roses des de la C-260, trobem la Ciudatella poc després d’entrar al municipi, ja a l’avinguda de Rhode. Just al davant de l’espai cultural podem deixar-hi el cotxe. El baluard de Santa Maria, que va partir el càstig més considerable de les bateries franceses, va desaparèixer i al seu lloc s’aixequen diverses edificacions d’habitatges. Els altres quatre tampoc es conserven intactes ja que varen ser volats pels francesos. Malgrat tot, val la pena visitar el recinte, amb restes del segle IV aC al XIX.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona