Cultura

Antonella Lattanzi

Novel·lista italiana

“La foscor revela el sentit més profund”

Nascuda a Bari el 1979,

però resident a Roma des de l’etapa universitària, Antonella Lattanzi és una de les renovadores de la novel·la negra italiana. Conversem en un hotel de l’Eixample sobre Una història negra (La Campana i Roja & Negra), un thriller no tòpic que l’ha consagrat. La hipocresia de la família, les incomprensions, la violència de gènere i els amors asimètrics porten a la desaparició d’un dels personatges.

Han comparat ‘Una història negra’ amb la tragèdia grega. És la novel·la negra l’equivalent actual d’aquest gènere ancestral?
La tragèdia grega va contar totes les històries possibles. Descriu el gènere humà des de la profunditat. He elegit crear aquesta història negra perquè crec que ho van fer autors de la categoria de Simenon, Leonardo Sciascia i Giorgio Scerbanenco. A través d’un episodi negre es pot contar un món i l’ésser humà. Quan succeeix alguna cosa obscura, la foscor revela el sentit més profund de l’ésser humà. Com deia Carlo Emilio Gadda, la novel·la negra no és una gàbia ni literatura menor. Sciascia i Scerbanenco ens van ensenyar que a través de les històries negres pots explicar la societat d’una manera més sincera. Ells van dur la investigació a la literatura, no era com ara, quan el que conta és bàsicament l’argument.
Sense ser sociològica, l’obra acosta la corrupció, la violència de gènere, un judici...
L’escriptor ha d’aportar temes del que veu, del que sent la societat. El lector és el que s’identifica amb els temes que porta la història. Jo pretenia explicar el relat sobre un amor gran i devastador, d’una obsessió i una desaparició. El misteri és el que fa aflorar la història d’una família. No volia ser maniquea. És el lector, el que ha de decidir què està bé i què està malament des del punt de vista moral.
La gelosia, l’amor asimètric, el desamor i la família centren la trama de la novel·la.
La família és sempre una petita societat. Contant la història d’una família pots contar la història de la societat. La família condensa els sentiments a l’enèsima potència. Vaig veure una família com el lloc indicat per ambientar el llibre. Les relacions i els defectes de la societat es reflecteixen a la perfecció dins d’un àmbit familiar.
La família està en decadència?
La família sempre ha estat en decadència. És també l’espai on ens sentim compresos i estimats com enlloc. La família viu dins una simbiosi.
La novel·la té elements teatrals i una barreja de gèneres, potser derivats del seu treball com a guionista, periodista i escriptora de contes...
Una història negra és una història d’amor d’una família, però també de misteri i intriga. He escrit guions per a televisió, per a pel·lícules, a més dels llibres de contes i la feina als diaris. Tot això m’ha influït de manera decisiva en la manera de narrar. Quan era una nena deia que volia ser actriu o el personatge d’una novel·la, i soc conscient que hi ha guions que m’han ensenyat a viure d’una manera visual. És un eix de la narrativa contemporània. Escriure als diaris t’ensenya a ser precís i concís. Escriure al cinema i per a sèries et fa mantenir-te molt a prop de la trama. Tots aquests estils i gèneres m’han estat força útils en el moment de plantejar la novel·la de la millor manera possible.
L’economia de llenguatge i la passió per l’argument han fet que les sèries desplacin la novel·la per als lectors.
No sé, per exemple, si podria escriure un cicle de novel·les amb els mateixos protagonistes, tot i que m’agradaria moltíssim. Ara em passa que estic preparant un guió televisiu sobre la meva pròpia novel·la i el tractament m’ha fet descobrir aspectes que durant la redacció del llibre no vaig trobar. Volia una novel·la breu perquè el fil fos tens, que el lector la pogués començar i acabar el mateix dia.
Adaptar la seva mateixa obra no la fa sentir manipuladora?
Un llibre és teu fins a un punt. Lectors, guionistes i traductors fan la transformació. M’agrada l’intercanvi perquè els lectors t’ensenyen realment que hi ha dins la novel·la.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Jordi Montaña
President del FAD

“El món del disseny ha d’anar unit”

barcelona
Mirador

Mirar amb sentit comú els trastorns alimentaris

Fusta, cor i guitarres

girona

Víctor Català, en prosa i en vers

L’Escala

Beuda entra als Quaderns de la Revista de Girona

BEUDA

“Objecció de consciència artística” de Laura Borràs

Lleida

Estrenes al Teatre de Salt

Salt

Un Fita a la Casa de la República

VALENTÍ SERRA
PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’AGRUPACIONS DE COLLES GEGANTERES DE CATALUNYA

“La manca de portadors és el greu problema del món geganter”

Manresa