“La foscor revela el sentit més profund”

La tragèdia grega va contar totes les històries possibles. Descriu el gènere humà des de la profunditat. He elegit crear aquesta història negra perquè crec que ho van fer autors de la categoria de Simenon, Leonardo Sciascia i Giorgio Scerbanenco. A través d’un episodi negre es pot contar un món i l’ésser humà. Quan succeeix alguna cosa obscura, la foscor revela el sentit més profund de l’ésser humà. Com deia Carlo Emilio Gadda, la novel·la negra no és una gàbia ni literatura menor. Sciascia i Scerbanenco ens van ensenyar que a través de les històries negres pots explicar la societat d’una manera més sincera. Ells van dur la investigació a la literatura, no era com ara, quan el que conta és bàsicament l’argument.

L’escriptor ha d’aportar temes del que veu, del que sent la societat. El lector és el que s’identifica amb els temes que porta la història. Jo pretenia explicar el relat sobre un amor gran i devastador, d’una obsessió i una desaparició. El misteri és el que fa aflorar la història d’una família. No volia ser maniquea. És el lector, el que ha de decidir què està bé i què està malament des del punt de vista moral.

La família és sempre una petita societat. Contant la història d’una família pots contar la història de la societat. La família condensa els sentiments a l’enèsima potència. Vaig veure una família com el lloc indicat per ambientar el llibre. Les relacions i els defectes de la societat es reflecteixen a la perfecció dins d’un àmbit familiar.

La família sempre ha estat en decadència. És també l’espai on ens sentim compresos i estimats com enlloc. La família viu dins una simbiosi.

Una història negra és una història d’amor d’una família, però també de misteri i intriga. He escrit guions per a televisió, per a pel·lícules, a més dels llibres de contes i la feina als diaris. Tot això m’ha influït de manera decisiva en la manera de narrar. Quan era una nena deia que volia ser actriu o el personatge d’una novel·la, i soc conscient que hi ha guions que m’han ensenyat a viure d’una manera visual. És un eix de la narrativa contemporània. Escriure als diaris t’ensenya a ser precís i concís. Escriure al cinema i per a sèries et fa mantenir-te molt a prop de la trama. Tots aquests estils i gèneres m’han estat força útils en el moment de plantejar la novel·la de la millor manera possible.

No sé, per exemple, si podria escriure un cicle de novel·les amb els mateixos protagonistes, tot i que m’agradaria moltíssim. Ara em passa que estic preparant un guió televisiu sobre la meva pròpia novel·la i el tractament m’ha fet descobrir aspectes que durant la redacció del llibre no vaig trobar. Volia una novel·la breu perquè el fil fos tens, que el lector la pogués començar i acabar el mateix dia.

Un llibre és teu fins a un punt. Lectors, guionistes i traductors fan la transformació. M’agrada l’intercanvi perquè els lectors t’ensenyen realment que hi ha dins la novel·la.