Patrimoni

Crònica

Prop del cim

Gaudí sabia que els seus deixebles acabarien la Sagrada Família. Diguin el que diguin, ho sabia. I encara més: ho volia. Gaudí ho va preveure tot, fins i tot que Barcelona es convertiria en una ciutat tan magnètica que persones de tot el món contribuirien a culminar la seva obra. “Vindrà gent d’arreu a veure el que fem”, va deixar dit. A Gaudí li agradaria saber que la seva profecia es va quedar inclús curta. La Sagrada Família va rebre l’any passat més de 4,5 milions de visitants. L’efecte dels atemptats del 17 d’agost es va notar lleugerament els primers mesos però, segons els responsables del temple, ja en fa uns quants que tot ha tornat a la normalitat i les xifres són les de sempre (les de sempre no, les dels darrers temps; ningú recorda ja que el 1992 els visitants només eren... 650.000!).

La Sagrada Família ha passat de gestionar quatre miserables almoines a tenir un pressupost de 80 milions d’euros, 50 dels quals es destinen a l’obra. Anem a veure què significa aquesta morterada de diners: el pressupost del Departament de Cultura de la Generalitat és de 240 milions. I aquí ho deixem. El cas és que amb 50 milions es poden fer miracles sense l’ajuda de cap divinitat. Sí amb la de la tecnologia. Amb més diners però amb menys tecnologia, tampoc no seríem on som.

I on som? Doncs en un moment clau del projecte: el que farà que el bosc de torres s’enlairin sense fre fins al 2022. La més alta, la de Jesús, frisa per enfilar-se fins als 172,5 metres (per ara està en els 85). Res estarà més a prop del cel en tot Barcelona que aquest monument coronat per una creu de quatre braços. Bé, només la muntanya de Montjuïc, que Gaudí no volia superar de cap manera per no competir amb la natura. S’hi podrà pujar per una escala de cargol o en un ascensor transparent que permetrà veure la pell interior de la torre, recoberta amb una representació artística de l’univers.

De moment, des del carrer, la que més es veu pujar, de torre, és la de la Mare de Déu. La verge ja fa gairebé 100 metres i n’hi queden 38 per fer el cim. L’interior del pilar serà molt diferent que el del seu fill: s’imposarà com un espai buit i ple de llum.

Diners, tecnologia i passió, que és més que tenir fe. Jordi Faulí, l’arquitecte director, serà amb tota probabilitat el deixeble de Gaudí que completarà l’obra. Quan? El 2026, un segle després de la seva mort. “La part arquitectònica estarà acabada. Però faltaran molts elements artístics”, precisa Faulí.

El tram final de les obres no estarà exempt de polèmica. Caldrà veure si es podrà construir l’escalinata que havia previst Gaudí per connectar la façana de la Glòria amb la Diagonal, cosa que implicaria l’enderrocament de centenars d’habitatges i de comerços. Des de la basílica defensaran el projecte amb dents i ungles: “Som els hereus de Gaudí “, exclama Esteve Camps, el president de la junta constructora. La decisió, complexa, serà municipal, lògicament. Per ara regna el silenci. Amb l’Ajuntament estan a punt de tancar un acord pel qual es regularitzarà la llicència d’obres. Han estat gairebé dos anys de negociacions, amb reunions cada quinze dies. “Pagarem el que ens toqui per llei”, s’ha limitat a dir Camps, sense avançar cap xifra.

Amb escalinata o sense, la façana de la Glòria es farà. Com l’havia pensat Gaudí, tindrà una decoració profusa. Una comissió de teòlegs i de crítics d’art (cap artista) estan consensuant una proposta. Una proposta que serà coral. És a dir, no s’encarregarà a un únic artista, com es va optar per a la façana de la Passió. No hi haurà un cas Subirachs 2. És molt més difícil linxar-ne 25 que un. Un que, per cert, s’hi va deixar la vida, literalment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA