Música
Joan Miquel Oliver
Músic
“Tinc la sensació de ser un nen i estar descobrint el món”
El mallorquí Joan Miquel Oliver, exguitarrista i compositor d’Antònia Font, tanca l’aventura que, el 2015, va emprendre amb Pegasus i, dos anys més tard, va continuar amb Atlantis amb un disc obertament anti-masclista: Elektra (Discmedi). La il·lustració de portada, com en les dues anteriors, és d’Albert Pinya i la cantant folk Joana Gomila participa en quatre de les dotze cançons.
En aquest món que són les trilogies, quin paper li correspon, en aquest cas, a la tercera part?
Tot trilogia és tesi, antítesi i síntesi, de manera que Elektra té les virtuts dels altres dos discos. Pegasus era un disc lluminós, i Atlantis, que xerrava molt de les persones, era més aviat feixuc. Elektra té una lluminositat que podríem qualificar de cosmètica i un contingut bastant dur.
Què l’atrau del mite d’Electra?
És d’una temàtica molt actual, ja que ara està molt de moda la literatura feminista. Afortunadament, diria jo! A Electra, tot el que li passa, és només pel fet de ser dona. Si fos un home, tot li hauria anat molt diferent.
El món de la música és menys, més o tan masclista com qualsevol altre àmbit de la societat?
El masclisme el tenim tan integrat que ni ens n’adonem. L’hem mamat, ha arribat a ser ben vist... És una tradició, però, és clar, les coses no per ser una tradició cal mantenir-les. Hauríem de fer servir la nostra intel·ligència per destriar què és bo i què no, d’allò que heretem.
Hi ha una cita del seu pare i una altra de la seva mare, en el disc. Què ha heretat d’ells en la seva manera d’expressar-se?
Sobretot l’idioma, que en uns temps en què tots anem vestits igual i mengem el mateix és bàsicament el que ens defineix culturalment. Mon pare és una persona molt oberta, ja que va néixer al Marroc, es va escolaritzar en francès i els seus amics eren marroquins. Ma mare és de Sóller i té un dialecte molt afrancesat que s’ha mantingut molt, ja que Sóller va ser colonitzat per empordanesos i està en una vall que ha tingut més contacte, per exemple, amb Barcelona o Marsella que no pas amb Palma.
Una de les cançons del disc es titula ‘A totes ses mamàs’.
Són el meu públic! Últimament tinc molt públic infantil, ja que diuen que la meva música és molt kid friendly [riu], la qual cosa m’encanta! No entenc, per exemple, aquells hotels que no permeten nens petits. Discriminar-los és com discriminar negres, jueus, catalans, dones o ancians.
Dialoga molt amb el nen petit que va ser?
Sí, bastant, perquè tinc la sensació de ser encara un nen de tres o quatre anys i estar descobrint el món. No he canviat gens.
És una sort?
No ho sé. Em fa ser, en tot cas, solitari, reflexiu. Em fa percebre coses i ser imaginatiu. I ho he acabat convertint en una feina, això.
La implicació dels músics amb qui fa gires, l’ex-Antònia Font Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria, ha estat més important que mai. Com li ha provat això de tornar a treballar en grup?
Molt bé, perquè no és el mateix quan muntes una banda amb vint anys que quan la muntes amb quaranta. Amb en Jaume i en Xarli hem fet 150 concerts en tres anys i, per entendre’ns, no ens cal parlar gaire.
Al juny va reunir-se amb Antònia Font per a un concert a Palma per la llibertat d’expressió. Hi ha opcions per a un retorn?
No ho sé, és una possibilitat. Però veig més tocar en un festival o fer una gira curta que no pas fer un disc. Quan, al juny, vam tornar a tocar ens vam sentir en forma, com si el dia abans haguéssim fet un concert.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
