Robar i robar

“Fa molts anys que vaig entendre que la feina de l’actor no és jutjar, sinó entendre”, deia, ahir, Antonio de la Torre en la roda de premsa de presentació d’El reino, que competeix en el Festival de Sant Sebastià. I això és el que ha intentat fer amb el seu director, Rodrigo Sorogoyen: entendre i denunciar, però no jutjar ni justificar, la profunda corrupció que afecta el sistema polític i econòmic espanyol.

Antonio de la Torre hi interpreta Manuel López-Vidal, un polític d’un territori no especificat (però amb moltes semblances amb el PP valencià) que és investigat per una trama de corrupció. Abandonat a la seva sort pel seu partit, en Manuel es resisteix a pagar per uns delictes que comet un sistema organitzat a gran escala i amenaça de descobrir el pastís i implicar-hi gent important del partit, administracions i empreses.

“Hem anat amb molt de compte a no assenyalar un sol partit –va explicar Antonio de la Torre, un actor amb una forta consciència política i social–. Seria un error posicionar-se ideològicament. El reino no és un retrat d’un partit, sinó d’una societat. La política ens concerneix, i com a ciutadans, hem de lluitar per canviar les coses.”

“Que caigui un govern per un cas de corrupció és una bona notícia democràtica –opina l’actor–. Els actes tenen conseqüències, i una societat que les assumeix és adulta i responsable.”

Josep Maria Pou, un altre dels intèrprets del film, juntament amb Bárbara Lennie, Mònica López, Nacho Fresneda i Ana Wagener, va arrencar aplaudiments en la roda de premsa quan va dir que la pel·lícula fa “un retrat de determinada generació de gent mediocre que ha vist en la política la manera de fer carrera”: “Els protagonistes semblen més un grup d’adolescents que un grup de responsables del país.” Tot i així, jura que coneix “bastants polítics honestos, que al matí surten amb un autèntic interès de lluitar, fins i tot s’enfronten a companys; hem d’evitar les generalitzacions fàcils”.

Rodrigo Sorogoyen, que ja va presentar a Sant Sebastià Que Dios nos perdone, no creu que tot polític sigui corrupte, i apel·la a la responsabilitat individual en una escena en què un client es queda el canvi de més que li dona el cambrer. “Seria injust i poc acceptable creure que les causes dels mals de la política són per culpa de gent que ve d’un altre planeta. Tots tenim molta facilitat de corrompre’ns; per això hi ha corrupció.”

El cineasta presenta candidatura al palmarès amb aquesta mostra de cinema polític i de denúncia necessari i molt poc present en el cinema espanyol. Més atent al problema de fons de la corrupció que als detalls de la trama destapada, introdueix l’espectador en la història amb una realització nerviosa, situant la càmera gairebé sobre els personatges.

Ahir, també es va presentar, en la secció paral·lela Perlak, l’excel·lent documental d’animació Un día más con vida, un retrat del periodista i escriptor polonès Ryszard Kapuscinski. El navarrès Raúl de la Fuente i el també polonès Damian Nenow porten l’espectador a un colpidor viatge al cor de les tenebres, durant la guerra civil d’Angola, i ens descobreixen un grapat de personatges fascinants, de què alguns encara són vius i apareixen en el film en imatges reals.