La Muntaner es desmunta
Ahir es va confirmar el tancament de la Sala Muntaner, després de tres mesos d’estira-i-arronsa
El Victòria no es ven, segons 3xtr3s, i hi haurà sala nova al costat del Teatre Borràs
La Sala Muntaner ha abaixat el teló. Ara sí, definitivament. Ja es va insinuar a finals de temporada la possibilitat que no continués perquè el director artístic, Josep Maria Coll, ja deia en acabar el curs que la Muntaner no tornaria a obrir. Els treballadors de la Muntaner van anar-se’n de vacances sense saber si hi tornarien. Però hi han tornat aquest mes de setembre. Coll ha marxat a Cuba (a arrencar una temporada com a director d’escena) i la Muntaner ha aguantat les darreres sotragades. Ahir, definitivament, van anunciar que tancaven la sala.
El mentalista Luis Pardo, l’únic que hi havia programat en breu, ha saltat a un altre espai. Ara, altres companyies que tenien el compromís de poder fer l’exhibició a la Muntaner han de trobar espais en els estressats cartells de les sales de petit format. La Muntaner s’ha desmuntat. Ara, segons deia Coll, pocs dies abans de marxar a Cuba, vendran el local (no hi ha la garantia que continuï sent una sala de teatre) i eixugaran les possibles pèrdues (l’any passat van perdre uns 5.000 espectadors al llarg de tota la temporada). Segons fonts del Departament de Cultura, van avisar-los al mes de maig de la determinació de tancar. En cap moment van demanar un ajut per sufragar possibles deutes. Només volien saber com podien salvar els compromisos per a producció i exhibició fruit del seu ajut triennal. En principi, se’ls va plantejar la possibilitat que una empresa la subrogués assumint tots els possibles compromisos econòmics de l’empresa actual, o bé que renunciessin a l’ajut però que, posteriorment, sol·licitessin ajudes per a cada producció, com una productora més. I és que la Muntaner (com altres sales com la Biblioteca de Catalunya amb La Perla29, per exemple) té una doble vessant: d’exhibició i també de producció. Ahir encara no havien rebut cap resposta i, vist que havien programat Vània, del Grec Festival, semblava que la decisió categòrica de tancar podria endarrerir-se uns anys, afirmen fonts de Cultura.
Ahir, en una nota, la Muntaner s’acomiadava recordant els inicis, en què apostava per espectacles que en aquell moment no tenien un espai en el panorama teatral de Barcelona: “Ens sentíem hereus de grans sales mítiques del segle XX a la ciutat, començant per l’Emporium Cabaret, l’escenari on per primer cop els barcelonins vam descobrir Charles Aznavour: sobre els seus fonaments vam aixecar el nostre projecte.”
La Muntaner va voler fiançar el to de cabaret postdramàtic de Xavier Albertí i Lluïsa Cunillé: La Reina de la Nit. Però també han estat alternativa per a nous autors com Llàtzer Garcia (Ens hauríem d’haver quedat a casa, 2012), Jordi Casanovas (Idiota, el 2015; Mala broma, el 2018), Jordi Vallejo (El test, 2016) o Ramon Madaula (L’electe, 2017), però també Q-Ars Teatre, Mercè Anglès i Anna Güell signarien diverses produccions dins del Grec i, a la mort d’Anglès, Güell encara hi presentaria L’alè de la vida (2015) i Simone (2018). La Sala Muntaner va ser un dels equipaments privats que van rebre una ajuda del Consorci dels Teatres de Barcelona (finançat entre Ajuntament i Generalitat), que ajudava a finançar obres de millora dels teatres. El 2005 se’ls va concedir una ajuda de 750.000 euros. Tota la temporada va estar tancada per reformes. Obriria el novembre del 2006 (moment que recull la imatge). Actualment, aquestes ajudes s’han obert a altres tipus de sales (també hi entren les d’associacions o les sales de música), un cop es van donar per renovats els teatres.
Ahir hi havia sensació de tristesa en el sector teatral. Perquè la Muntaner, amb 24 anys en funcionament, havia trobat un públic, i s’havia especialitzat en uns espectacles de dramatúrgia contemporània amb un cert regust de comèdia de bulevard. Certament, aquesta temporada 2018/19 van tenir una davallada notable i van quedar per sota dels 20.000 espectadors: en les sis temporades anteriors, havien aconseguit sumar un mínim de 24.000 entrades (la 2015/16 van superar els 32.200 espectadors, amb un 71,5% d’ocupació). En la darrera temporada, l’ocupació va ser d’un 49%, molt per sobre, però, de la del 2011/2012, amb un 40%, tot i sumar 24.706 espectadors. El que va succeir l’any passat és que va quedar truncada l’hora golfa (Luis Pardo va saltar a l’Aquitània a l’inici de la temporada). I que hi va haver algunes produccions que van rebre una clatellada amb el públic, certament.
Calen més sales?
Adrià Aubert, d’El Maldà, admet que hi ha un desgast físic molt important en la gestió d’una sala. Però que es compensa quan es pot donar l’oportunitat de fer produccions de la pròpia companyia (Els Pirates, en el seu cas) o bé d’altres artistes. En un any, reben fins a 300 propostes per estrenar, “moltes d’elles no es podran fer mai”, lamentava ahir. El Maldà lluita cada any per anar millorant les condicions dels grups: primer es repartien el taquillatge al 50%. Ara és el 60% per a companyia i el 40% per a la sala i es produeixen cinc obres que no són d’Els Pirates, amb la qual cosa s’assumeix un notable risc econòmic.
LA DATA
Porta4 amplia la seva oferta en un nou local
La cartellera de Barcelona no s’atura. Si l’any passat va reobrir l’Aquitània quasi a la vegada que La Badabadoc i La Gleva, enguany se sap que hi ha un projecte teatral a l’antic museu i teatre d’El Rei de la Màgia (que havia tancat al mes de març) i que Porta4 s’ha desplaçat uns carrers més amunt. El nou Porta4 ha estat objecte de l’especulació immobiliària a Gràcia. Verónica Pallini, directora artística, admet que el canvi de local ha estat forçat per aquest motiu (la propietat els apujava molt el lloguer) però que el nou local al carrer Martí, 18, multiplica les seves possibilitats quant a escola de teatre. La capacitat de la nova sala és similar a la del carrer Porta, 4, però sí que hi haurà una transformació en la tria d’obres de teatre, “que buscaran raons socials”. La inauguració del local serà demà a les vuit del vespre.
Hi ha més novetats. El març passat El Rei de la Màgia va tancar el seu local, situat al darrere del Borràs (a tocar de la plaça Urquinaona); tot i les múltiples demandes de la sala, ni l’Ajuntament ni la Generalitat van voler donar suport econòmic a un museu únic a Europa, que ara s’espera en caixes. Afortunadament, el local l’ha assumit un antic directiu de l’Aquitània, que també vol reobrir com a teatre aquella sala.
Ahir encara corria un altre rumor: la possible venda del Teatre Victòria per part d’un grup inversor (de manera similar a la compra de l’Apolo de l’any passat). Ahir hi havia reunió del consell d’administració del 3xtr3s i desmentien categòricament la possible venda. Aclarien que no és el primer cop que els pregunten si la sala està en venda. I no, segueixen programant-hi.
