Patrimoni

Can Ring de Besalú, un jaciment de l’època romana que crea expectatives

La primera campanya regular de recerca permet constatar l’envergadura d’una vil·la dedicada sobretot a la producció i comercialització de vi

La vil·la d’època romana de can Ring, a Besalú, ocupava uns 2.000 metres quadrats i hi treballaven –en els anys en què a la finca hi va haver més activitat– entre 15 i 20 persones, dedicades principalment a la producció i comercialització de vi, però també a la ramaderia i l’agricultura. Les excavacions d’aquest estiu, dirigides per Joan Frigola i que han estat les primeres d’un programa que durarà fins al 2021, han permès confirmar el potencial del jaciment, que abasta del segle I aC fins al III de la nostra era. Si en els sondejos de l’any passat es van desenterrar els espais on trepitjaven el raïm, aquest cop han aflorat tres estances de la zona residencial (amb restes de pintura mural) i tres més de l’àrea de treball, on han descobert vestigis d’un petit molí i una llar de foc. Quant a material, destaquen unes monedes, entre les quals, un denari amb l’efígie de l’emperador Adrià (segle II) i fragments de tines de ceràmica.

En el programa d’excavacions de can Ring –finançat per l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat– hi entren també les de la vil·la romana de Vilauba (Camós) i la bòbila d’Ermedàs (Cornellà del Terri). Quim Tremoleda, que dirigeix el projecte junt amb Pere Castanyer, va explicar ahir que tant a can Ring com a Vilauba hi han trobat teules fetes a Ermedàs.

LA DATA

I aC
és el segle
de les estructures i els materials més antics descoberts al jaciment besaluenc.

Excaven més tombes a Vilanera

Les excavacions d’aquest any a la necròpolis del bronze final i de la primera edat del ferro de Vilanera (l’Escala) han permès descobrir 14 noves tombes. Aquestes consistien en fosses excavades en el subsòl on s’havien dipositat les urnes amb les restes de la cremació, generalment envoltades d’altres peces ceràmiques. Les fosses corresponen majoritàriament al període més recent, de la primera edat del ferro. També s’ha pogut documentar alguna de les estructures funeràries més senzilles, que solen contenir una única urna ceràmica i que corresponen a l’ús previ d’aquesta necròpolis durant el bronze final. Els treballs els han dirigit les arqueòlogues Dolors Codina i Francesca Pullia i hi han participat estudiants d’arqueologia provinents de diverses universitats catalanes i d’altres zones de l’Estat, així com d’Itàlia. Aquestes excavacions les promou l’Ajuntament de l’Escala amb l’ajut del Departament de Cultura i la col·laboració de la seu d’Empúries del Museu d’Arqueologia de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les cares diverses del ‘true crime’

Barcelona
novetat editorial

L’assassí més famós d’Irlanda, radiografiat

Barcelona
Laia Vilaseca
Novel·lista

Laia Vilaseca: “Escrivint, continuo sent jardinera i no arquitecta”

Barcelona
ARTS ESCÈNIQUES

L’Alegria que ‘triomfa’ als Premis de la Crítica

BARCELONA
música

El nou festival Guixolstronic proposa 12 hores de música electrònica

st feliu de guíxols
cultura

L’associació de museòlegs, sobre el polèmic canvi d’orientació del Museu del Disseny: “Caldrà esperar a que es presenti el projecte definitiu”

barcelona
Música

El Festival de Prada s’estén i ofereix concerts sense fronteres

Girona
DANSA

El Sismògraf convoca a respirar amb la natura i a flirtejar amb la tecnologia

OLOT
Crítica
música

Sostinguts per l’estiu

GIRONA