Cultura

Carme Renedo

DIRECTORA DELS SERVEIS TERRITORIALS DE CULTURA A GIRONA

“Vull estrènyer llaços amb la Catalunya del Nord”

Bibliotecària de llarga trajectòria, Carme Renedo (Girona, 1963) ha treballat poc temps davant del públic: en els seus inicis, com a bibliotecària del Col·legi d’Arquitectes Tècnics de Girona, i anys més tard, quan va ser cap de la biblioteca de l’Institut Cervantes de Tel-Aviv, entre el 2001 i el 2003. La seva trajectòria ha estat molt lligada a la gestió, com a cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona –en tres períodes, l’últim del 2011 al 2018–, directora de la Casa de Cultura de Girona (2004-2007) i subdirectora general de Biblioteques de la Generalitat (2007-20011). Des del juliol passat és la directora dels serveis territorials del Departament de Cultura a Girona .

Per què creu que la va triar la consellera Laura Borràs?
Suposo que pel meu coneixement del territori i perquè he estat molt en contacte amb els ajuntaments durant tots aquests anys treballant al Servei de Biblioteques de la Diputació, i també per la meva experiència a la Casa de Cultura.
I perquè l’interessa la cultura, en un sentit molt ampli, no?
A mi m’agrada pensar que, com la meva mare, sempre he estat molt curiosa intel·lectualment parlant. Ella ho llegia tot.
Ha assumit el càrrec en uns moments difícils...
Sí, quan vaig arribar als serveis territorials tot just sortíem d’un 155 que ho havia paralitzat tot. A més, l’anterior director, Francesc Ten, ja feia uns mesos que no hi era, perquè era al Parlament, i això ha provocat un cert retard en les gestions que encara està afectant el nostre dia a dia. Pressupostàriament, ja veurem com va l’any vinent. Com diu la consellera, si en deu anys el departament ha perdut la meitat del pressupost, ara només podem remuntar.
El sector cultural gironí ha patit molt les restriccions?
Sí, però també s’han superat deficiències estructurals gràcies al compromís i el sobreesforç de molts professionals de la cultura. Un equipament conegut internacionalment com el museu d’ Ullastret funciona amb un personal mínim, gràcies a un director molt implicat que ha de fer gestions que no li pertoquen. I a les comarques gironines tenim molts altres tresors patrimonials, com ara Montsoriu , la Draga o Serinyà , que necessiten més recursos per preservar-los i donar-los a conèixer. La societat ha de ser conscient del gran esforç que s’està fent i donar a la cultura no només els diners, sinó també la importància que mereix, perquè és transversal i afecta molts àmbits.
Els serveis territorials s’havien vist com una finestreta per a la petició de subvencions.
Això ha canviat des que es va crear l’Oficina de Suport a la Iniciativa Cultural ( OSIC ) i les noves tecnologies permeten fer els tràmits a distància.
Creu que el ciutadà percep la Comissió de Patrimoni com un ens que no li deixa fer obres?
No, jo crec que la majoria de la gent és molt conscient del que té i del seu valor patrimonial: és aquest respecte pel que t’han llegat i el sentit de responsabilitat per deixar-ho en condicions als que vindran després, en una cadena de la qual tu ets només una baula. Fins ara no coneixia la magnitud de la feina que fa la Comissió de Patrimoni , i crec que és molt important.
Quin marge d’acció té des de Girona davant la conselleria?
Puc incidir en la importància que tenen determinats projectes o equipaments, perquè rebin més suport. Ara encara no m’hi veig amb cor perquè alguns encara no he tingut temps ni de visitar-los, com ara el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya ( CASC ), una meravella que també ha estat afectat per la falta de recursos. Les meves prioritats són conèixer millor el territori i el Departament de Cultura, per poder connectar-los.
I ajudar els creadors dels diferents sectors culturals?
Sí. Podem fomentar intercanvis en un àmbit nacional, però també internacional, a través de l’Institut Ramon Llull. A mi m’agradaria estrènyer llaços amb la Catalunya del Nord, com ja ho fan el festival perpinyanès Jazzèbre o la biblioteca de Puigcerdà.
Vostè que les coneix bé, com veu les biblioteques gironines?
A Girona hi ha hagut sempre una gran col·laboració entre el Servei de Biblioteques de la Diputació i la Central de Biblioteques de la Generalitat, que han compartit edifici i responsabilitats de manera pionera a Catalunya. Ara el mapa de les biblioteques ja està gairebé enllestit: només falta la de Vilafant, que està pendent d’un acord entre el seu ajuntament i el de Figueres, i les biblioteques de proximitat en ciutats com ara Blanes, Lloret, Olot, Salt i Figueres.
Com veu la cultura del país?
Cada vegada hi ha més gent que s’atreveix a crear: a escriure, a pintar, a fer música, encara que tingui altres professions. Això és un símptoma que som una societat inquieta i culta.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Concentració contra el rodatge de Woody Allen a Sant Sebastià

Sant Sebastià
Crítica
òpera

Veure-ho per creure-ho

Un advocat i una actriu amb el cognom Gil
Mirador

Un advocat i una actriu amb el cognom Gil

Crònica
peralada

Per la brevetat de tan poc delit

Peralada

Besalú és present al tràiler de ‘Westworld’

Besalú

Plusmarca de taquilla

Barcelona
Crònica

Petit gran univers, a tocar de casa

Palafrugell

Resistint, malgrat tot

Barcelona

Mor el director de ‘Mater amatísima’

Barcelona