Ovidi, ‘rastafari’
Feliu Ventura s’alia amb Xerramequ per a un disc amb versions en clau jamaicana del músic d’Alcoi
Manresa rebrà aquesta nit l’estrena del disc, en el marc de la Fira Mediterrània
No se li coneix, a Ovidi Montllor (1942-1995), cap connexió, per molt remota que sigui, amb Jamaica, la qual cosa no ha estat obstacle perquè el cantautor xativí Feliu Ventura i el grup Xerramequ i els Aborígens, amb Marc Serrats al capdavant, hagin passat pel filtre de ritmes com el reggae i el rocksteady cançons d’Ovidi com Va com va, Montserrat i Tot explota . “Sempre he pensat que el reggae, com la rumba, més que un mitjà, és un fi. Quan una cançó és bona, es deixa modelar i endur a llocs diferents”, explica Serrats, complagut d’haver pogut sumar en l’aventura una eminència de la música jamaicana com és el productor nord-americà Victor Rice.
El resultat de l’atreviment, completat amb quatre adaptacions del cançoner de Ventura, una lectura de la Muixeranga en clau de riddim jamaicà i un reggae steppers inspirat en les tradicionals marxes mores del País Valencià, s’anomena Sessions ferotges (Propaganda pel Fet!) i s’estrenarà aquesta nit en el marc de la Fira Mediterrània de Manresa (Stroika, 22.00 h).
Vells companys en tota mena de trifulgues, Ventura –inscrit habitualment en la sempre difusa categoria de cançó d’autor– i Serrats –polifacètic músic i productor al darrere de projectes com Xerramequ Tiquis Miquis o Musiquetes per la Bressola– resten importància al fet que els seus estils estiguin aparentment tan allunyats. “Al final, més que d’estils, és una qüestió d’actitud”, diu Ventura, que feia set anys que no publicava un disc amb cançons inèdites i que ja té un altre treball preparat per al 2019. “A en Marc sempre l’he vist com un músic d’autor, perquè la seva empremta es nota en tot allò que fa. I jo, de música jamaicana, n’escolto des que era adolescent, perquè tots els meus amics n’escoltaven i, a València, el rock radical basc, amb tots aquells ritmes ska, hi va entrar ben fort”. Recitar Estellés, com fa Ventura a Sessions ferotges, en un exercici de dub poetry, no creu que desorienti en excés els seus seguidors. “Els he acostumat tant als canvis que no crec que s’enduguin cap gran sorpresa”, diu tot somrient. “Si no m’atrevís a mesclar-me i provar coses, més que músic, seria funcionari!” “Tot ha estat molt natural”, rebla Serrats, que feia temps que creia que posar un vestit reggae a la música d’Ovidi –un autor que va descobrir amb setze anys per via “d’un d’aquells discos que regalaven les caixes d’estalvis”– “seria l’hòstia”. “A Ovidi sempre cal reivindicar-lo”, conclou Ventura, “però, això, més que per reivindicar-lo, ho hem fet perquè ens encantava”.
Sessions ferotges, després de Manresa, es podrà escoltar en directe demà a Menàrguens (Noguera), el dia 20 a Alcover (Alt Camp) i el dia 26 a Barcelona com a part del Festival Connexions.