La gran diva catalana
Montserrat Caballé va morir ahir a Barcelona als 85 anys. El món de l’òpera i els líders polítics lloen i reivindiquen la seva figura
Va poder estudiar música al conservatori del Liceu gràcies a la intervenció d’un mecenes
Casada amb el tenor Bernabé Martí, va fer concerts amb la seva filla, Montserrat Martí
Els darrers anys va fer dures crítiques a la independència i va ser acusada de frau fiscal
“Viure dels records és començar a morir”, deia, fa uns anys, Montserrat Caballé, i amb aquest lema va viure els darrers anys. La notícia de la seva mort, la matinada d’ahir a Barcelona, dona sentit a una altra frase que es diu quan ens deixen grans figures de l’art i la cultura: “Quan moren les estrelles, la seva llum segueix brillant durant molt de temps.”
Fonts de l’hospital de Sant Pau van confirmar, ahir a primera hora, la mort de la cantant, que estava ingressada des de mitjans del passat mes de setembre per una malaltia que patia des de feia temps. No s’ha obert capella ardent per retre homenatge a l’artista. El funeral tindrà lloc demà a les 12 h al tanatori de les Corts de Barcelona. Els seus problemes de salut venien de lluny. El 2006, va confessar que des de feia vint anys tenia un tumor. “Aleshores, els metges em van donar com a màxim tres anys de vida”, va dir, però va resultar ser benigne.
Orígens humils
Considerada una de les grans veus de la lírica de la segona meitat del segle XX, al costat de figures com ara Maria Callas, Joan Sutherland, Elisabeth Schwarzkopf i Renata Tebaldi, Montserrat Caballé i Folch va néixer el 12 d’abril del 1933 al carrer Igualada, al barri de Gràcia de Barcelona. Tot i que provenia d’una família de classe mitjana, la Guerra Civil i la postguerra els van provocar dificultats econòmiques. Inicialment, va ser formada musicalment per la seva mare, i el gran talent que ja mostrava aleshores li va permetre accedir al conservatori del Liceu als 11 anys amb una beca. Les dificultats, però, no es van acabar. La delicada salut del seu pare la va obligar a compaginar els estudis de música amb la feina en una fàbrica, i fins i tot va deixar temporalment la música fins que, el 1950, van demanar ajuda a Joan Antoni Bertran, industrial, mecenes i un dels socis del Liceu.
Montserrat Caballé va treure ràpidament profit d’aquest suport: amb el mestratge d’Eugenia Kemeny, Conxita Badia i Napoleone Annovazzi, va fer grans progressos musicals i va avançar dos cursos per any. Caballé es va graduar el 1954 i, un any després, va fer el seu debut operístic amb el paper de Serpina a La serva padrona, de Pergolesi, al Teatre Principal de València. Hi va actuar amb la Companyia d’Òpera de Cambra de Barcelona, dirigida per Napoleone Annovazzi.
Influències
Dos concerts que va poder veure al Liceu durant els anys de formació són subratllats pels biògrafs com influències importants en la seva carrera: el de Kirsten Flagstad (1952) i el debut al teatre de Renata Tebaldi (1953), amb qui Caballé coincidiria sovint en la seva carrera.
Després del seu debut a València, encara va trigar set anys a estrenar-se al Liceu (7 de gener del 1962) i deu anys a actuar al Carnegie Hall de Nova York, en una mítica vetllada que va llançar definitivament la seva carrera. En aquella època, el 1964, es va casar amb el tenor aragonès Bernabé Martí, amb qui va tenir dos fills, un d’ells la soprano Montserrat Martí, que la va acompanyar en recitals els últims anys.
A part de la seva carrera com a cantant lírica, àmpliament explicada en una altra de les pàgines d’avui d’aquest diari, Montserrat Caballé va fer algunes incursions en la música popular: actuacions amb Vangelis, Mecano i, la més sonada de totes, un duet amb Freddie Mercury per interpretar Barcelona amb motiu dels Jocs Olímpics del 1992. “Quan el vaig conèixer i es va posar al piano a improvisar, em vaig adonar que estava davant un músic”, recordava anys després.
Fa quatre anys, també va aparèixer als diaris, però per un motiu distint: Hisenda va considerar que havia pagat mig milió d’euros de menys el 2010, amb l’excusa de la seva residència a Andorra. Finalment, la soprano va arribar a un acord amb la fiscalia de delictes econòmics i amb l’advocacia de l’Estat per no anar a judici, segons què acceptava una pena de sis mesos de presó substituïda per una multa. Abans, havia pagat el mig milió reclamat.
Gairebé retirada els darrers anys, no va dubtar a posicionar-se en contra de la independència. Es definia com a “espanyola de soca-rel, tant si es vol com si no es vol”, en unes declaracions recollides per Efe. També va opinar públicament contra la Via Catalana del 2013 (“les cadenes humanes són per separar”, va dir) i el 2008 va ser un dels famosos que van signar el Manifiesto por una lengua común, en defensa del castellà.
Malgrat els èxits incontestables de la seva carrera, Montserrat Caballé va fer bandera de la modèstia. Fa uns anys responia a la premsa: “Jo una diva? L’última diva? I ara! Quan surto a cantar sóc la Montse i res més.”
