Cultura

L’APUNT

És del Lliure qui viu i treballa pel Lliure

Sensacions ben estranyes amb el Lliure, aquests dies. Perquè la preciositat i màgia de ‘Là‘ i ‘Travy’ es troba immersa en un cacau d’acusacions i decisions gens pacificadores. Dimecres, la direcció interina del Lliure va dissoldre la Kompanyia Lliure: sense el projecte de Pasqual, quedaven cinc mesos parats. No es van atrevir a plantejar que, durant aquest temps, construïssin un espectacle amb un dramaturg. Han triat un ‘Lehman trilogy’, que triomfa a Madrid. És legítim. Però potser caldria pensar que la direcció hauria d’haver arriscat més pels seus artistes (Val la consigna ‘És del Lliure aquell que viu i treballa al Lliure?’). Els de la Kompanyia, ahir, van lamentar el desenllaç, elegantment. Diuen que completa un desencís, de tres temporades sense complir espectatives. I ahir, Pasqual, que només s’ha deixat preguntar per un sol mitjà a Barcelona, va expressar a Madrid que ha patit una “calúmnia” i denuncia els polítics catalans, d’agitadors. Calia? Que trist i brut, tot plegat. El Lliure no s’ho mereix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.