Cinema

Crítica

cinema

Amor tan gran com desesperat

El cineasta polonès Pavel Pawlikovski va consagrar-se amb Ida, en què una jove catòlica, que vol ser monja, descobreix els seus orígens jueus i, després d’una intensa experiència amb la seva tia a la recerca de la memòria dels seus avantpassats víctimes de l’Holocaust viu una nit de disbauxa i amor amb un saxofonista abans d’entrar en un convent. En la nova pel·lícula de Pawlikovski, un músic, junt amb una dona que canta, i l’amor que comparteixen ocupen el centre d’un relat que, com apunta el títol, transcorre amb el transfons de la guerra freda. Un amor tan incontestable com impossible que no només s’enverina amb les circumstàncies de la seva època, que tant poden dur a la traïció com a l’exili, sinó amb aquella naturalesa tràgica que sembla tan desesperadament lligada a la passió.

Presentada en el darrer Festival de Canes, en què Pawlikovski va guanyar justament el premi a la millor direcció per les seves belles imatges en blanc i negre prodigiosament enquadrades, la història comença a finals dels anys quaranta, quan el músic forma part d’un equip que busca cantants i ballarins per fer espectacles de música popular que es transformen en lloes al pare Stalin, i acaba a primers dels anys seixanta, quan fins i tot a Polònia s’incorporen els ritmes caribenys provinents de la Cuba revolucionària emparada per la URSS. Entremig, hi ha les caves de jazz de París, on el músic polonès arriba després de creuar la frontera entre el Berlín Est i el Berlín Oest abans de la construcció del mur de la vergonya. Més lliure, l’home, però, sembla perdre la seva identitat a l’exili, una cosa de la qual deu saber alguna cosa Pawlikovski, que fa temps que viu a la Polònia de la qual, sense enyorar el règim comunista, deplora la seva deriva política. Perdent-se, separant-se, retrobant-se, retornant al seu país, pagant-ho ell a la presó, els dos amants fan etern el seu amor en una església en runes convertida en un dels escenaris més commovedors del cinema contemporani. Bella i trista pel·lícula amb un gran sentit de l’el·lipsi (així, doncs, de la síntesi narrativa) i protagonitzada per dos actors extraordinaris: Tomasz Kot i, potser, sobretot Joanna Kulig, que aporta una gran intensitat a una dona amb un esperit lliure i a la vegada inevitablement atrapat.

Cold War
Director: Pawel Pawlikowski
Polònia, 2017


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Cold War

«Cold War»

Gènere: Drama romàntic
Direcció: Pawel Pawlikowski.
Intèrprets: Joanna Kulig, Tomasz Kot, Borys Szyc, Agata Kulesza, Jeanne Balibar.
Valoració crítica: [ep] [ep] [ep] [eb]

Publicat a

[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda