Davant la Revolució Digital

La segona jornada de la biennal de pensament Ciutat Oberta va tenir un vell conegut de la ciutat com a protagonista: Roger Chartier. El prestigiós assagista francès és la principal autoritat com a historiador del llibre i de la lectura. La xerrada es va impartir a la biblioteca de Lesseps, que porta el nom de Jaume Fuster.

Acompanyat de la directora de la biblioteca, Carme Galve, i en format d’entrevista, Chartier va remarcar alguns dels reptes del llibre imprès davant les incògnites que planteja el llibre digital i la tímida acollida que ha tingut en els lectors, sobretot en els nostres, que no arriben ni al cinc per cent. L’acte el va presentar Juanjo Arranz, l’incansable director de programes del Consorci de Biblioteques de Barcelona i un dels gestors més importants que ha tingut la cultura de Barcelona durant el nou segle. Chartier també va donar les gràcies a Òscar Carreño, de Barcelona Ciutat de la Literatura, actualment a l’Icub, tot i procedir també del consorci.

Poliglot i amb els ulls oberts al que passa arreu del món al voltant del llibre, Chartier va iniciar la intervenció quan Galve li va preguntar sobre el paper que té la transformació digital en la revolució cultural i la reflexió col·lectiva que hem de fer sobre la repercussió sobre la ciutadania. Va assenyalar com “la ciutat va ser la que va construir les tècniques i pràctiques per desenvolupar l’invent de Gutenberg a diferència de la Revolució Digital, nascuda en els campus de Silicon Valley” i altres laboratoris del disseny. Precisament, la seva editorial aquí, Gedisa, acaba de reeditar Las revoluciones de la cultura escrita, un llibre de l’any 2000 que ha resultat profètic en la diagnosi del que ha passat. Van ser els organitzadors de Ciutat Oberta els que van convidar Chartier amb l’objectiu de donar una mica de llum sobre com ha afrontar, el món del llibre i de la lectura, “la sacsejada amb la irrupció dels suports digitals, tota una revolució que semblava presagiar la fi dels llibres. Per sort, els pitjors pronòstics no s’han complert i el llibre ha aconseguit conviure amb la pantalla amb naturalitat.” Chartier va remarcar aquests aspectes donant algunes xifres sobre com el llibre digital s’ha estabilitzat als Estats Units en un 20%, al Brasil en el 15% i en la majoria dels estats europeus entre el 5% i el 7%.

Són xifres que demostren les preferències dels lectors, però un canvi notable en els hàbits. Chartier va comentar, per exemple, la dificultat que tenen per escriure a llapis molts nens dels Estats Units que s’han iniciat en l’escriptura amb el suport del teclat. També va citar Pierre Bordieu per recalcar la distinció que comportava ser lector. I va concloure que la lectura encara continua mantenint un estatus. Sense ser derrotista, va recordar que el 30% de les llibreries franceses havien desaparegut, cosa comprovable pels que hem visitat el centre de París durant els darrers anys. També sobre la crisi i el declivi dels aliats i veïns del llibre, per exemple els diaris, que van abandonant l’edició impresa davant la digital.

Chartier, a diferència d’altres pensadors francesos, mai es mostra categòric, no especula i es mostra discret. Galve li va preguntar sobre com la Revolució Digital afectarà la societat de la informació fent una comparació amb el que va representar la Il·lustració en la consolidació del capitalisme. Més que respondre preguntes, Chartier prefereix convidar-nos a plantejar-les.