Cinema

Carlos Vermut

Director de cinema

“Tots imitem constantment”

Després d’acumular guardons i prestigi amb Magical girl, gran guanyadora del Festival de Sant Sebastià del 2014, Carlos Vermut (Madrid, 1980) s’inspira en les dives del pop espanyol dels anys vuitanta a Quién te cantará, protagonitzada per Najwa Nimri, Eva Llorach, Carme Elias i Natalia de Molina.

Com va néixer el projecte? Quina va ser la primera idea?
La idea original, al voltant de la qual s’entronca aquesta història, és la d’una dona que està posseïda per l’esperit d’una altra dona. Després es va anar transformant en una pel·lícula de temàtica musical sobre una diva, feia temps que volia fer una pel·lícula sobre aquest tema. També m’interessava molt la relació del personatge d’Eva amb la seva filla [interpretada per Natalia de Molina]... Vaig començar a ficar-hi tot això, però la idea original és una història de fantasmes.
Els fenòmens de fans estan en auge, però vostè presenta Violeta (Eva Llorach) com una fan clàssica, que se sap les cançons, té tots els discs de vinil...
Sí, no és només una fan que col·lecciona discos, sinó que imita la persona a qui admira. La connotació és diferent. Tampoc és una fan que es faci fotos. És una fan imitadora, que vol assemblar-se a la imatge del que pensa que és Lila, el personatge de Najwa Nimri, i ho fa per escapar-se una mica d’un moment que està passant en la seva vida.
Vostè és fan d’algú?
Sí, de bastanta gent. Recordo que quan era nen era molt fan de Tim Burton, m’encantava. Potser és de qui més fan he estat. Després, amb el pas dels anys, he admirat molta gent, i encara ara. Alguns tenen a veure amb el món de la creació i altres no, simplement els admiro com a persones.
I és fan d’aquest tipus de diva pop com Lila, la protagonista de la seva pel·lícula?
Sí, he fet aquesta pel·lícula perquè m’interessen. La diva pop genera una imatge que entra a formar part de la cultura popular. Maria Callas ho va aconseguir, però era més sofisticada, i per a una cantant d’òpera resulta complicat. En canvi una Madonna, o Mina Mazzini, sí que les pots imitar perquè formen part de la cultura popular, tenen una projecció en tots els estrats socials que la diva de l’òpera no té.
La imitació té a veure amb la identitat?
Jo crec que sí. Tots imitem molta gent, de manera conscient o inconscient. Jo faig cinema perquè suposo que admirava algú que en feia i em vaig voler convertir en algú semblant a ell. Imitem els nostres pares, els nostres amics, la gent amb qui vivim i ens relacionem... La imitació ens envolta, i construïm la nostra identitat sobre la base d’imitacions, tots imitem constantment. La vocació neix perquè imitem algú.
Però a part d’imitar, també hi ha qui inventa, sobretot els creadors...
És clar, en tot això hi ha una escletxa que és on apareixem nosaltres. Per què evolucionem? Per què no estem igual que fa 500 anys? Perquè apareixen individus que inventen coses, modifiquen les coses anteriors i d’aquests canvis sorgeix el nou. Però gairebé sempre inventem basant-nos en alguna cosa que hi ha hagut abans. Crec més en la modificació de les coses que en la invenció a partir del no-res. El genuí, el que ens converteix en el que som, és aquest petit canvi que modifica el resultat de la còpia.
Què el va inspirar per al conflicte entre la mare i la filla interpretades per Eva Llorach i Natalia de Molina?
Jo hi veig quelcom de terrorífic i tendre, al personatge de Natalia. M’interessava que fos un obstacle en el camí de la mare de convertir-se en cantant, que li provoqués aquesta frustració, aquest enquistament d’algú que t’estima, però que provoca una espiral que no saps com ha començat ni com parar-la. Em sembla interessant això que algú que t’estima molt sigui el responsable de la teva frustració. El conflicte provoca una relació tensa entre elles. Tot neix d’un per què: per què violeta no va poder ser cantant? Hi ha molts motius, la pel·lícula no ho verbalitza, però em sembla una paradoxa que no sigui per falta de talent o pel físic, sinó per la relació amb la seva filla, que algú que t’estima sigui el responsable del teu fracàs.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MÚSICA

Joan Manuel Serrat, premi Princesa d’Astúries de les Arts 2024

BARCELONA
RIPOLL

Ramon González i Montse Bastons guanyen els Jocs Florals Comte Guifré

RIPOLL
MÚSICA

El festival de Dixieland torna al carrer

TARRAGONA
GIRONA

Vuit actuacions musicals i teatrals en el Pati Cultural 2024

GIRONA
CrÒNICA

Un Sant Jordi fred, però esplendorós

TEATRE

La Perla 29 incorpora un ‘Zoo de vidre’

BARCELONA
CRÒNICA

Banyoles, lectora i novel·lada

crònica

Diada radiant en el retorn a l’essència

crònica

Una sola música que tothom balla com vol