Ballant amb avatars

Realitat virtual immersiva, experiència sensorial inèdita… Fa temps que en alguns laboratoris de màrqueting, experts en trenar claims, sofistiquen arguments per atreure els espectadors als teatres. No ho critico(tot allò que calgui fer per posar fi a les platees buides comptarà sempre amb el meu escalf i complicitat); només ho constato. Els dos arguments que encapçalen aquest article, he de reconèixer-ho, van sacsejar la meva curiositat d’espectadora impenitent. I així, encuriosida, vaig decidir convertir-me en intèrpret sobre l’escenari del Mercat de les Flors. 

La nova proposta artística de Gilles Jobin, coreògraf suís tan inquiet com resolutiu, combina criatures fantàstiques i ballarins virtuals. Situats al mig de l’escenari i dotats d’un dispositiu de realitat virtual, sensors a les mans i a les sabates i un ordinador a l’esquena, els cinc espectadors de VR_1, el darrer treball de Jobin, viuen una experiència única en què podem arribar a perdre els límits de la percepció. Per sort per als ballarins el pas del temps ha disminuït les necessitats d’attrezzo. Només cal recordar les experiències de Cunningham amb metres i metres de cables envoltant els artistes!

Projectats en forma d’avatar i lliurats a un misteriós paisatge desèrtic, ens sentim (qui això signa ha estat ballarina per un dia) assetjats per la presència llunyana de quatre avatars gegants que s’apropen amb contundència. A dreta i a esquerra, a dalt i a baix, tot és imatge. La seva mirada atenta se’ns rebel·la incòmoda, i em penso que és una sensació recíproca. Potser en altres escenaris on som transbordats, com ara l’habitat construït amb mòduls d’on pengen reconegudes obres d’art del segle XX que manifesten una clara voluntat de copsar el moviment, o l’espai verd que harmonitza el ferro i el ciment d’una ciutat financera, ens sentim més lliures.

Pioner en la combinació de realitat virtual i dansa, el treball d’aquest multidisciplinari coreògraf que ha treballat estretament amb l’empresa tecnològica Artanim ens ofereix una experiència impressionant visualment i d’èxit tecnològicament. Una proposta que respon una pregunta: és possible transformar el nostre cos en avatar i experimentar una vivència sensorial única en què eliminem el límit entre l’espai real i el virtual? Sí, Jobin ho aconsegueix amb escreix. Convertits en avatars, sí, aquells éssers extravagants i estrambòtics rere els quals es relaxa la identitat dels nostres joves, que acostumen a habitar un planeta devastat.