Homenatge a la mare imperfecta
Care Santos presenta ‘Tot el bé i tot el mal’, protagonitzada per una dona que té una vida aparentment plena fins que ha d’afrontar un fet dramàtic
“Volia fer una novel·la sobre adolescents que no fos per a lectors adolescents”
Hi ha escriptors que ja es veu que ho són per com parlen del que escriuen, amb naturalitat i sense haver de demostrar res. Ho són, i per això no els cal dir-ho i repetir-ho. I Care Santos, nascuda a Mataró el 1970, n’és un exemple.
Ha publicat una seixantena de títols entre literatura d’adults, infantil i juvenil, en català i castellà (cada obra li demana una llengua), ha estat traduïda a més de vint idiomes i ha guanyat una dotzena de premis. I tot i aquest currículum, quan presenta una novel·la davant la premsa et fa sentir còmode, mantenint la distància ideal entre el respecte i l’afecte.
Presenta Tot el bé i tot el mal (Columna), una novel·la que es podria considerar un homenatge a la maternitat imperfecte.
L’editora de Columna, Glòria Gasch, va confessar: “Quan vaig llegir les primeres 50 pàgines, vaig al·lucinar: és el millor començament que li he llegit mai, a la Care.” “I vaig pensar que mantenir això seria molt difícil. Però ho ha fet. És una novel·la absolutament brillant que enganxa des del principi. Sí, ja sé que sempre diem això, però és que és així”, hi va afegir l’editora.
La protagonista és la Reina, una dona que aparentment ho té tot: un marit, un exmarit, un amant, un fill, un bon sou, una bona feina... És experta en llenguatge no verbal i avalua candidats a executius d’empreses importants.
“La protagonista, al principi em va caure fatal, però al final la vaig entendre”, va comentar Gasch. “A mi no em va caure malament en cap moment, és clar que jo sabia tot el que li passava al llarg de l’obra”, va intervenir Care Santos.
“Fa molt que toco la tecla d’escriure literatura juvenil i fins i tot en predico anant per instituts. Podria impartir un màster perquè, a més, tinc tres fills adolescents. Volia fer una novel·la sobre adolescents que no fos per a lectors adolescents”, va afirmar.
“També volia fer una novel·la sobre la maternitat i resulta que també ho és sobre la paternitat, la perversa, la que no surt com voldries. I, a més, hi ha dos pares, en aquesta obra”, hi va afegir. “La Reina és tot el contrari d’una mare abnegada. Ella mira de fer-ho tan bé com pot, però no en sap gaire.”
La protagonista està aïllada per culpa d’una tempesta en un aeroport caòtic, el de Bucarest, on no té ni lloc on seure. Per això compra un accés a una sala VIP i l’obra passa allà, com una peça teatral amb tot de flashbacks.
“El mòbils, la tecnologia, són part de la trama. La protagonista mira de fer-ho tot, de gestionar-ho tot, de saber-ho tot a través del mòbil mentre està tancada a l’aeroport. No és una bona opció. A més, no pot aplicar els seus coneixements en llenguatge no verbal.” Santos va rebre assessorament d’Alícia Martos, pel que fa al llenguatge no verbal. I va recomanar visitar el blog de l’especialista, per llegir com analitza els polítics, entre d’altres temes.
“També és una obra sobre la vulnerabilitat. La Reina ho té tot, per això busca activitats de tota mena, per no avorrir-se. És una dona excessiva. I en un moment en què ho té tot, cau com una bomba l’intent de suïcidi del fill, de disset anys, que s’ha tirat al tren en sortir de classe”, una informació que se sap a l’inici de l’obra, que ningú pateixi.
“Un adolescent és una bestioleta en el camí de la vida adulta i, el dels adults, és un món de secrets.” Secrets que anirem sabent a mesura que avanci la lectura addictiva que provoca la prosa de Santos. “És àgil de llegir perquè és com escric sempre. I per fugir de la novel·la purament intimista vaig afegir un personatge pertorbador que afegeix una mica de suspens. M’apassionen els personatges que, tot i que siguin coherents, el lector els va percebent d’una manera diferent segons avança l’obra”, va explicar l’autora.
L’obra comença i acaba amb unes cartes. Hi apareix la història de l’avi, que primer, sencera, formava part de l’obra però que es convertirà en una segona novel·la. No hi cabia. “És una trama inversa a aquesta, pel que fa als jocs entre present i passat”, assegura Care Santos. Doncs quan publiqui Seguiré els teus passos, a mitjan 2019, ja la llegirem.
Fragment de la novel·la ‘Tot el bé i tot el mal’
Us oferim un breu tast en què la protagonista mostra una visió íntima i vulnerable de la relació amb el seu fill.
“Li hauria agradat dir-li a l’Albert coses que mai no entendrà. Que va ser un nen desitjat per tots, però sobretot per ella. Que concebre’l li va fer oblidar moltes rancúnies. La primera, contra el seu cos, aquell inútil que no feia com els altres, que durant anys va sentir com un llast pesant. També contra el futur erm que imaginava quan encara pensava que mai no tindria fills. Contra els amics amb fills als qui ella envejava com mai no havia envejat res ni ningú. Pensa-ho amb fredor, li deien, no et complicaràs la vida. Però ella no volia pensar-se res amb fredor, sinó embullar-se la vida, per bé que s’adonava que no tenia cap sentit.”
