Tast coreogràfic
Boris Charmatz presenta vint ballarins per retratar més de 50 tipus de coreografies al Macba, interactuant amb la nova col·lecció
L’interessen “les friccions” entre les coreografies i els quadres que hi ha penjats en un museu. El ballarí i coreògraf Boris Charmatz presenta aquesta tarda (gratuït) i demà al matí una acció al Macba: 20 ballarins pel segle XX. Ahir al migdia encara no se sabia on es col·locaria cada ballarí en la col·lecció del Macba, que des de fa poc és cronològica, tot i que no és lineal. Charmatz no es limita a fer que ell i els seus 19 companys ballin els quadres (com va fer Sol Picó amb el romànic al MNAC i La Veronal a la col·lecció d’Olot), sinó que vol aportar art en viu al costat d’un ordre i unes obres que s’han pensat i treballat abans (al despatx del comissari i, abans, als tallers dels artistes). No hi ha una directriu marcada. Els artistes, com el públic, poden decidir lliurement com i quan fan les coreografies. Hi ha artistes que poden alternar l’espai i que tindran un ordre tancat. Altres poden optar per fer l’acció de moviment contínua durant les quatre hores de cada sessió. De fet, és possible que els ballarins improvisin petites intervencions per explicar d’on surt cada coreografia o quina connexió hi pot haver en la sala en què s’està ballant.
Charmatz ja allibera: com en una exposició és impossible veure-ho tot. L’espectador se sent atrapat per algunes obres (siguin més o menys conegudes) i salta les altres. Calcula que, si es fessin linealment totes les coreografies previstes, tindria una durada de deu hores. Cada ballarí té diverses coreografies a anar desenvolupant. D’autors més referencials que altres. Ballen el que el cos ha après (a vegades barrejant escoles molt diverses). I deixant-se contaminar per tot tipus de moviment. Com ara el de Beyonce i el de Charles Chaplin. Perquè, encara que no es considerin estrictament coreògrafs, els seus moviments han tingut molt influència en els ballarins. Hi ha Marta Graham, Teresa de Keersmaker, Trisha Brown, Cunningham i Pina Bausch, però també es vol integrar dansa africana i cubana, per exemple. Per evitar que la fotografia de la dansa del segle XX sigui únicament occidental. En total, es ballen obres de 50 o 60 autors diferents, sense pretendre de fer cap catàleg imprescindible, mirant d’oferir les diverses formes del ball que s’han desenvolupat al segle XX.
La majora de les accions s’acompanyen de música, pràcticament l’únic element que contextualitza. Perquè en les coreografies no hi ha un vestuari, ni caracterització ni tan sols il·luminació adequada. La relació amb l’espectador és també molt oberta, perquè és el públic el que decideix quin és el seu itinerari, lliurement. L’acció de dissabte a la tarda (de 16 a 20 h) està patrocinada per Uniqlo. Pel diumenge, d’11 a 15h, es poden adquirir les entrades tant al Macba com al Mercat de les Flors.
El Mercat de les Flors i el Macba, companys de viatge
El cap de programes del Macba, Pablo Martínez i la directora artística de Mercat de les Flors, Àngels Margarit, tenen clar que seran companys de viatge més cops: “Ens manen les pràctiques artístiques.” I, segons continuava dient ahir en la roda de premsa al Mercat de les Flors, les arts visuals i la dansa són dos referents al llarg del segle XX. Aquesta mateixa temporada, hi ha prevista una altra programació del Mercatal Macba amb la Ribot. És normal que sigui així, comenta Margarit, perquè Charmatz i Ribot són els que més han “desbordat” (el lema de la temporada del Mercat) perquè en el seu treball s’integra l’arxiu, el cos, la coreografia... La col·laboració entre les dues entitats, diu satisfet el cap de programes del Macba, “enriqueix la ciutat”, perquè dona nous prismes per qüestionar i reobservar l’art.
Boris Charmatz és un dels artistes que, enguany, disposa d’una constel·lació al Mercat. Per Margarit, és important que, quan es presenta per primer cop un artista a la ciutat, es doni més d’un punt de vista, es pugui abraçar al màxim el seu univers creatiu. Per això, aposta per triar obres que, més enllà de si són les darreres creacions o no, garanteixin bon material per entendre’l millor. En aquest sentit, aquesta setmana ja s’ha pogut veure Flip book, que ajuda a rellegir la coreografia de Merce Cunningham a través d’un llibre de fotografies. Es una obra que es va preparar amb només quatre dies però que ja fa deu anys que la van estrenar. L’obra, com el llibre, recull els 50 anys de dansa, del coreògraf.
