“En les meves cançons hi ha una forta presència de la natura”

Les meves primeres cançons estan escrites en castellà, però des dels 17 o 18 anys, quan començo a ser conscient de les meves arrels a la Val d’Aran, sempre canto en

occità. Fins aleshores havia tingut un conflicte interior. Vinc d’una família compromesa amb la llengua, i això em fa ser conscient que estem perdent-la, som molt pocs habitants, i és això el que va fer que em decidís a cantar en aranès.

Aquest tema és del grup de hip hop SHHNHC (Sin Hip Hop No Hay Crew), vaig fer la música amb un altre noi i vaig cantar la part final de la cançó. Es tracta d’una cançó combativa que va néixer per lluitar contra la violència masclista. A la Val d’Aran un home va matar la seva dona, i arran d’aquest fet es va escriure aquesta cançó.

Suposo que tinc coses de tots dos. Amb la mare perquè té molt contacte amb la música i perquè va ser qui primer em va ensenyar música, a tocar el piano una mica i a cantar. Ho fèiem com un joc, sempre m’ha animat i sempre he compartit molt amb ella. Fruit de tot això són els estudis de música que he fet de diversos instruments. No he estudiat composició però com a base per fer les meves cançons el solfeig em va molt bé.

M’he adonat que a les meves cançons hi ha una forta presència de la natura. Les lletres dels temes sempre comencen amb vivències personals, en la pròpia experiència, però també l’objectiu és universalitzar, que el que escrius no quedi tancat en una mateixa. Cantant vull socialitzar l’experiència que estic vivint. Una mica la feina que faig és difondre la llengua i la nostra cultura. Sempre dic que faig molta feina com a artista, però també faig pedagogia des dels concerts. Des del febrer passat sempre canto i em dirigeixo al públic en aranès, i sense cap problema, perquè l’occità i el català són llengües germanes.

És molt dir que ets una persona compromesa. Soc una dona compromesa, segur, però no sabria dir-li fins on arriba el meu compromís, diguem que sempre intento ser-ho.

Tinc clar que jo no represento tota la Val d’Aran, però sí que veig que al final dels concerts el públic em demana per la Val i per Occitània. Hi ha molta gent que mai ha sentit parlar d’Occitània ni mai havia sentit l’aranès. Parlo dels concerts fets a Catalunya. Hi ha molta feina a fer en aquest sentit.

Són nou cançons, totes meves. L’escletxa permet veure més enllà del mur, per ella entra la llum, i també significa canvi i és un concepte esperançador. En aquest disc hi ha vivències personals de canvi professional. Aquest treball l’hem fet tot nosaltres, hem dirigit tota la producció, l’hem autogestionat i dirigit i hem creat aquí, a la Val d’Aran, un segell discogràfic, Hètaman, per dur-lo endavant. És un punt d’inflexió en la meva carrera professional. L’objectiu d’aquest segell associatiu no és tan sols la meva carrera, també ens servirà per desenvolupar i moure una mica les coses a nivell cultural a la Val. Volem exportar la nostra cultura i dur cap aquí altres cultures.

Les possibilitats es fan creant i treballant. La Val d’Aran és petita, però tenim dues escoles de música. De possibilitats n’hi ha malgrat que el nostre territori estigui molt dedicat al turisme i l’esport. Henerècla forma part del context social i polític que estem vivint a Catalunya. Estem davant una esquerda que no és negativa, és un canvi. Fotem fora el que és vell perquè estem anant cap a alguna cosa nova, i espero que sigui positiu. Al disc hi ha una cançó, Era revolucion de Conchita, que fa un paral·lelisme entre la independència de la dona i la de Catalunya, una cançó amb sentit de l’humor i que ens diu que ara toca paciència.

No, segur que en faria unes altres.

El van trobar els meus pares en el poema La poma escollida de Josep Carner. També he trobat que diuen que és un nom d’origen germànic i que podria ser una variant dels noms Adelaida o Elissia, i també vaig trobar que va haver-hi una dinastia àrab amb el nom Al Ide.