Llibres

Sampere en versió nuclear

Edicions Proa presenta ‘Descodificacions’, antologia personal de 600 pàgines del poeta Màrius Sampere

“No té la pretensió de constituir una obra completa, sinó d’aplegar els títols més representatius”

A finals de desembre, Màrius Sampere hauria fet 90 anys, però al maig la seva precària salut va dir prou. Enrere quedava una vasta obra poètica, que venia de més de mig segle abans, quan obtenia el premi Carles Riba del 1963 per L’home i el límit. Després, com sempre passa en català, vindria la travessia pel desert. Llarga, cal dir, però que va servir al poeta per aprofundir en els seus temes predilectes: el pas del temps, la mort, la ciutat, la família, les cares de l’amor... Quan el vaig conèixer, a principis dels anys vuitanta, Sampere era un home malcarat i amargat. Es transformaria mentre la seva obra esdevenia un referent per a tots nosaltres: les portes de casa seva sempre estaven obertes de bat a bat, també per als que començaven, i el seu somriure incrementava encara més la bellesa dels ulls blaus.

Sampere és un dels grans escriptors contemporanis catalans i dels més prolífics. Ara, per celebrar el seu aniversari, Proa publica l’encàrrec que li va fer: Descodificacions, més de 600 pàgines en què el poeta viatja des del premi Riba esmentat fins al seu últim poemari, Ens trobarem a fora, en què el poeta ja desconfiava de la seva salut fràgil i pràcticament s’acomiadava: “Als qui han partit / Als qui se’n van / A mi.” L’edició ha estat a cura dels poetes Mireia Vidal-Conte i Carles Duarte, que signa, així mateix, un pròleg excel·lent. El volum serà a les llibreries la setmana que ve.

A propòsit d’aquesta edició, subtitulada Obra nuclear, Duarte ens diu que “no té la pretensió de constituir una obra completa, sinó d’aplegar els títols que l’autor ha considerat més representatius de la seva producció, una selecció que, des de la perspectiva dels anys, Sampere va entendre que oferia, sense el risc de perdre’ns en la immensitat del seu oceà literari, l’oportunitat d’assaborir-ne fites rellevants i de capbussar-nos amb entusiasme i fascinació en el seu món tan particular i tan impressionant”.

Podríem dir que és un testament del que el mateix autor considerava imprescindible, la visió en perspectiva d’una obra que passa per diversos vessants, des de la poesia social i política fins a l’existencialisme. També té els dos peus dins la poesia lírica, la visió de la ciutat i el paisatge. Sampere és un poeta contemplatiu, però que no divaga: es compromet amb la lluita quotidiana i rescata d’aspectes anodins alguns dels seus fragments extraordinaris: “Continua escrivint, no paris, lliga verbs / amb substantius, això és bo, continua, lliga / substantius amb d’altres elements subordinats / al seny, no paris, lliga’ls mitjançant l’ordenació, / la severitat, la bellesa i molts d’altres cordills, que no puguin desfer-se...”

“Hem tingut la fortuna que aquest autor universal nasqués aquí i escrivís en català. Per tant, en podem gaudir com els alemanys ho fan de Paul Celan i Ingeborg Bachmann. Descodificacions suposa una porta d’entrada per a qui no coneix aquest poeta excepcional i un plaer per als que ja l’hem llegit”, ens explica Vidal-Conte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda