Carles Arbusé, ‘Xiulet’, una vida de reptes
L’últim repte de Carles Arbusé va ser escriure i cantar per primera vegada –xiular havia estat fins aleshores el seu instrument– la cançó titulada Nooo deixis de caminar! Gravada en estudi amb arranjaments de Pere Thió, la peça a quatre veus, totes de Carles Arbusé, restarà com l’últim projecte artístic del músic gironí, més conegut pel sobrenom de Xiulet, que recentment ha mort arran d’una llarga malaltia. La mort es va produir fa uns dies, però no s’ha comunicat per exprés desig de l’artista.
Des que li van diagnosticar un càncer de pulmó i que li quedaven noranta dies de vida, ja han passat més de deu anys. Una dècada que Arbusé va saber aprofitar per viure intensament malgrat els imponderables. Incombustible tot i les operacions, que el van deixar amb només un pulmó, Xiulet no va deixar de tocar en nombrosos concerts i va gravar fins a una desena de discos. Ho explicava en aquest mateix diari arran de la gravació d’aquest últim single el 23 de desembre del 2017: “Tinc una voluntat de ferro i sobretot moltes ganes de viure. Per això, sempre que em diuen que estic afectat per la malaltia, busco alguna cosa per contrarestar-la. Com ho faig? Doncs proposant-me reptes, reptes que es tradueixen en il·lusions.”
La carrera musical de Xiulet va començar a finals dels anys noranta, quan va gravar un disc en què versionava vuit cançons per als clients del taller d’arts gràfiques que havia heretat del seu pare. Allà demostraria la seva habilitat per xiular melodies i seria l’inici d’una popularitat que transcendiria les terres catalanes que tant estimava i que el portaria a aparèixer en televisions de la resta de l’Estat i, fins i tot, de Miami. També va gravar anuncis de televisió. El 2015 va participar en el disc de la Marató amb el Quartet Mèlt.
Nascut el 1961, Carles Arbusé era fill d’hospici i per això va fundar l’Associació de Nens i Nenes Abandonats (ANNA), que té entre els seus objectius atorgar beques a infants creatius sense recursos. Poc abans de morir ultimava el llibre Camina, camina, no paris de caminar, on explicarà la seva experiència amb la malaltia del càncer, que finalment li ha tret la vida.
