Promoure la ciència
Salvador Macip publica la novel·la ‘Fills de la setena onada’ i l’àlbum ‘Dins la capsa meravellosa. Viatge a l’interior de la vida’, il·lustrat per Emilio Urberuaga
“Intento que la gent perdi la por de la ciència; es pot explicar de manera senzilla”, afirma Macip
Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge i actualment investiga les bases del càncer a la Universitat de Leicester, on també és professor del departament de biologia molecular i cel·lular. Ha guanyat vuit premis literaris i ha publicat prop d’una trentena de títols, entre ficció i divulgació, ell sol o en parella, trio o col·lectiu.
Home hiperactiu i multidisciplinari per vocació, augmenta la llista de publicacions de manera constant. Ara presenta la novel·la per a joves i adults (el que anomenen crossover) Fills de la setena onada, un díptic publicat per Fanbooks que tindrà la segona part al carrer pels volts del proper Sant Jordi. Coincideix amb l’àlbum infantil Dins la capsa meravellosa. Viatge a l’interior de la vida, il·lustrat per Emilio Urberuaga i publicat per Flamboyant.
Abans deien aquella salvatjada de “la letra, con sangre entra”; ara seria “el coneixement, amb coloraines s’entén millor”. “Em van encarregar explicar què i com és una cèl·lula. Havia de ser molt visual. Per això hi ha poc text i vaig donar indicacions a l’il·lustrador –que ha fet una feina esplèndida– perquè tot arribés de manera clara als lectors, amb explosions de color i de formes, científicament acurades, gràcies a la recerca de l’Emilio”, comenta Macip sobre l’àlbum en què un pare fa un viatge amb la seva filla per l’interior d’una cèl·lula.
“M’agrada molt explicar la ciència de manera accessible. I quan ho faig per a franges d’edat diferents, no veig cap diferència d’esforç, és el mateix. El que intento és que la gent perdi la por de la ciència. Hi ha conceptes complicats, sí, però es poden explicar de manera senzilla”, assegura convençut.
En aquest sentit divulgatiu, se sent satisfet que “cada cop hi hagi més editorials que s’adonin que la ciència és interessant i que facin l’esforç de crear continguts perquè pugui arribar a més gent”.
Manipulació genètica
Fills de la setena onada és una novel·la en què, sota l’aparença d’un plantejament clàssic en què un noi llest i marginat de disset anys s’enamora de la noia més maca i popular de l’institut, Macip ens ofereix una obra sobre els perills de la manipulació genètica. “La idea és fer servir temes de ciència per construir una història distreta i demostrar que la ciència és interessant i pot servir com a base d’una ficció. En aquest llibre, el que he intentat és apartar-me de la ciència-ficció. És una novel·la en què tot el que passa és possible o està a punt de ser-ho. Amb l’excusa d’una història d’acció, volia mostrar com ens poden afectar els canvis en la genètica que estan tenint lloc en les darreres dècades”, afirma l’autor.
La manipulació genètica pot topar “amb límits ètics i morals”, que es poden traspassar “si algú té diners i poder per fer-ho”. “En l’obra plantejo que hi ha corporacions i milionaris que si volen fer una cosa que científicament és possible, la faran. I cal veure de quina manera això pot afectar la població. Com se’ls podria aturar? Al voltant d’aquests temes científics i morals he escrit una novel·la d’acció, de crispetes”, sintetitza Macip.
Els temes de reflexió de l’obra, per tant, són el possible impacte social dels canvis genètics, fins a quin punt tenen poder les companyies i la gent rica per fer el que vulguin i si es pot crear una nova espècie a partir d’aquests canvis. Déu-n’hi-do.
“Des de no fa gaire, la manipulació genètica amb humans és més senzilla. Això obre la porta a un univers de possibilitats. L’energia nuclear és fantàstica; amb poc material aconsegueixes una energia immensa. Però hi pot haver accidents catastròfics, genera uns residus complicats de gestionar i permet fabricar bombes. Amb la manipulació genètica pot passar que es comenci evitant malalties i s’acabi fabricant soldats invencibles. Serem capaços de controlar-ho?” Tot i que la plantegi en una ficció, la pregunta és ben real.
