El malefici de ‘Carrie’

Carrie està maleïda. Més enllà que encarni un personatge introspectiu a qui els companys d’institut fan bullying i que la seva mare la sotmeti a una sobreprotecció malaltissa, també ho està perquè l’ambiciosa versió musical del primer gran èxit de Stephen King va resultar un dels blufs més històrics en la cartellera de Broadway. Va durar quatre dies, des de l’estrena (12 de maig de 1988). Els creadors van revisar el llibret i van presentar una nova versió en l’off Broadway el març del 2012. Aquesta és la versió que es presenta a la sala que es voler dirigir com una fàbrica de creació dels espectacles musicals de risc a Barcelona.

Ara Ferran Guiu (Tick tick Boom) s’atreveix a aixecar-ho al Teatre Gaudí Barcelona fins al 4 de gener, en català, i amb un equip molt jove d’intèrprets entusiastes. Muntsa Rius i Anna Valldeneu (que interpreten el paper de la mare de Carrie), junt amb Raquel Jezequel (que alterna amb Georgina Stewart el paper protagonista) i Marta Capel, són les que hi aporten ofici.

Hi ha dues parts ben diferenciades en aquest musical. Al principi, els alumnes arraconen Carrie i ella busca consol en les oracions, com li aconsella la mare. En la segona part, ella descobreix els seus poders telecinètics i els comença a utilitzar en el ball de graduació. Guiu ha optat per tenir doblat tant el personatge de Carrie com el de la mare per deixar descansar els papers més exigents (vocalment i interpretativament). La posada en escena respira l’energia d’altres musicals com El despertar de la primavera, o Per sobre de totes les coses empeltant la força d’uns personatges adolescents.