El repte simfònic

Tretze anys després de formar-se en un pis d’estudiants a Barcelona, Els Amics de les Arts assumeixen, avui i demà, un d’aquells reptes que solen estar sempre en l’òrbita dels grups de pop més populars: un projecte amb orquestra. Dani Alegret, artífex principal de l’aventura, Joan Enric Barceló, Ferran Piqué i Eduard Costa, que fa tot just una setmana va anunciar per sorpresa la seva marxa del grup tan bon punt acabin els concerts, faran avui al Teatre Auditori de Sant Cugat del Vallès un assaig general de l’espectacle, i demà el presentaran al Palau de la Música en el marc del 50è Voll-Damm Festival de Jazz de Barcelona, on Alegret –amb estudis superiors al Taller de Músics– recorda haver-hi viscut com a espectador “nits memorables” amb Brad Mehldau o Chick Corea. Les entrades per a tots dos concerts, però, fa dies que estan exhaurides.

“Quan estàvem gravant Un estrany poder [cinquè i últim disc del grup, publicat el febrer del 2017] volíem gravar El vent tallant amb quartet de corda, però el productor ens va dir que res de quartets, sinó que ho provéssim amb l’orquestra més gran que poguéssim aconseguir”, explica Piqué. Va ser l’OBC, finalment, la que va participar en el tema i, d’ençà aleshores, Els Amics de les Arts, van saber que “algun dia acabarien fent un concert simfònic”. “A en Dani li feia molta tempera”, recorda Piqué. “Vam adonar-nos fins on es podia portar una cançó.”

L’aventura d’avui i demà s’anomena, amb tota la majestuositat del món, Symphonic Project i, a banda del quartet, hi participen 44 músics formats al Conservatori del Liceu i l’Esmuc sota el paraigua de l’Orquestra Baetulo de Badalona. Alegret n’ha fet els arranjaments i el mallorquí Joan Martorell, amb qui el quartet ja havia col·laborat, és qui agafarà la batuta. “La tria dels temes ha estat important”, indica Alegret. “N’hi ha, com L’arquitecte, que ja van ser enregistrades amb quartet de corda i, per tant, ja tenien la porta oberta a aquesta sonoritat, però n’hi ha que ni ens les hem plantejat perquè, amb orquestra, no haurien tingut gaire sentit”. “L’home que dobla en Bruce Willis ha agafat aires de banda sonora”, afegeix Barceló. “Es nota molt com li agraden a en Dani compositors com John Williams o Hans Zimmer.” “Les nostres cançons mai no havien sonat tan amples i èpiques”, conclou Piqué. “Escoltar-les així ha estat molt especial.” El concert s’estructura en dues parts: en la primera, el quartet arracona els instruments per cantar amb l’únic coixí instrumental de l’orquestra. En la segona, en canvi, és l’orquestra qui s’adapta a la sonoritat habitual d’Els Amics de les Arts, amb Ramon Aragall a la bateria i Pol Cruells al baix.

El que farà especials aquests dos concerts de la banda, però, no és només la participació d’una orquestra, ja que Els Amics de les Arts, des d’aquest pròxim cap de setmana, seran un trio i no pas un quartet. “Tenia altres inquietuds i la manera que ens va semblar més adequada és que cadascú fes el seu camí”, revela Costa. “Seguirem treballant”, indica Barceló. “Després de cada gira ens agafem tres o quatre setmanes de calma, i aquesta vegada no serà cap excepció. Sabem cap on volem anar i continuarem amb il·lusió.”