Espies a Berlín

El 1980, el Berlín oriental, el de la banda més fosca del mur, és humit, fred, escàs en tot menys en agents de la Stasi perseguint ombres. Viktor Lavrov és un jove agent del KGB que actua a la zona i que es veurà implicat en un cas d’assassinat de cinc nens. Lavrov, que a més és psicòleg criminalista, i l’inspector Otto Bauer buscaran l’assassí en sèrie en una trama de thriller i espionatge –amb una parafília convidada: l’hematodíxia– en què tot encaixa, narrat amb bon ritme i amb una documentació exhaustiva.

Això és Todo lo mejor (Suma), la vuitena novel·la, en només set anys, de César Pérez Gellida (Valladolid, 1974), que, el 2011, va deixar la seva professió dins del món empresarial per dedicar-se a la novel·la.

Descriure els carrers, el clima, la roba i les marques de cotxes i de tabac de l’època és lògic. També el nom i funcionament d’estaments de tota mena. Però fer notar la procedència d’alguns personatges per la seva pronúncia alemanya, ja és de nota. “Els detalls quotidians són els que, al final, fan que el lector entri dins d’una atmosfera. No només és pintar el quadre amb els colors de l’època, és oferir el petit detall amb què el lector connecta”, argumenta Pérez Gellida. “Quan afegeixes personatges reals a la trama, fent-ho amb rigor –llegint biografies, mirant vídeos d’ells per veure com es mouen, com s’expressen–, generes un pòsit de realitat que desvirtua la mateixa ficció. Perquè si aconsegueixes que el lector entri en la història pensant que és una història real o que té alguna cosa real, tindrà més empatia amb els personatges”, hi afegeix.

“El rigor documental és potser el meu senyal d’identitat. Dels premis que m’han donat, el que porto amb més orgull és el de la Medalla d’Honor de la Societat Espanyola de Criminologia i Ciències Forenses, que em van atorgar el 2014”, confessa.

La llavor d’aquesta obra és Viktor Lavrov. “Un personatge ambigu, un vell amic per a uns o un malparit per a d’altres, dels qui hagin llegit la meva primera trilogia. Un dia va desaparèixer del meu món creatiu i vaig adquirir un compte pendent amb ell que he pagat cinc anys després. Lavrov és l’epicentre de dues trames. Una d’espionatge, perquè, el 1980, Berlín és el nucli de l’espionatge mundial i ell treballa al KGB i la Stassi, i, al mateix nivell, hi ha una segona trama, la de la investigació criminal.”

Pérez Gellida té tractes amb un inspector d’homicidis en actiu amb qui va fer un peculiar pacte a canvi del seu assessorament. “Si em trobo un problema, no puc fer servir la vareta de l’escriptor de ficció i solucionar-ho com em convingui, sinó que haig d’afrontar el conflicte des de la realitat, com ho fan ells i amb les seves eines, recursos i metodologia.”

I com pot mantenir una producció tan abundant si, a més, es documenta tant i tots els llibres tenen unes 600 pàgines de mitjana? “Em llevo entre les 4 i les 5 de la matinada, treballo seguit fins que m’adono que el que escric no val res, vaig al gimnàs o a córrer, menjo alguna cosa i continuo escrivint fins on m’arriba la força i, aleshores, comença l’estona per a la documentació.” I escriu cada dia, “una escena com a mínim”.

No és autor de preparar les novel·les per endavant. “Penso i visualitzo molts cops una escena amb tots els detalls fins que arriba el moment en què l’escric. I així successivament, escena rere escena, fins que enllesteixo la novel·la. Què passa? Que la primera versió és il·legible. Aleshores, repasso tota mena d’errors estructurals, argumentals, de creació de personatges... Un cop ho tinc, començo a reescriure-la treballant l’estil.”

L’obra tindrà una segona part, Todo lo peor, ja molt avançada, tot i que, de moment, descarta convertir-la en una trilogia.