Els Pets, reis del Liceu

Havia passat una hora i mitja de concert i Els Pets es disposaven a rematar el bolo amb l’únic tema extret d’algun dels seus cinc primers discos que s’escoltaria aquella nit. Lluís Gavaldà, sarcàstic, advertia que, en ple regnat del Preparao, la cançó havia perdut tota la seva vigència. I és així com després de les condemnes a Pablo Hásel i Valtònyc per injúries a la corona, i amb un públic del tot entregat, Jo vull ser rei va sonar més subversiva i punxant que fa vint-i-cinc anys. “Ens van dir que millor que no la féssim... però la farem!”, va dir Gavaldà, que uns minuts abans ja havia dedicat La vida és bonica (però complicada) als presos polítics.

No aguantar bé el pas del temps, en qualsevol cas, és cosa de les monarquies, però no pas d’Els Pets, que diumenge al Liceu, en l’obertura del Suite Festival, i per molta conya que en fes Gavaldà, van defensar tossudament la seva condició de banda adulta i reflexiva. Davant d’una composició de llums amb el títol del seu últim disc, Som, i elegants com mereixia l’ocasió, el trio de Constantí –ampliat amb Jordi Bastida i l’exmembre de Trons Marcel Cavallé a les guitarres i Joan Pau Chaves als teclats– va interpretar dotze de les tretze cançons de Som i va repescar alguns, només alguns, dels molts èxits que tenen a l’armari, com per exemple Agost, Hospital del Mar, Tantes coses a fer i Soroll. Van tocar seguides les dues cançons del disc que “parlen de la situació política i social” (“una [L’exèrcit que vindrà] s’entén molt; l’altra [Prendre mal], volia que s’entengués però no l’entén ningú”); van fer brillar enmig del silenci cançons com Laia (“una cançó amb un missatge clar: si al voltant hi tens una persona malalta, tracta-la com a persona, no com a malalta”); van evocar l’esperit ballable i juganer del ja llunyà Fruits Sex amb la recent De tant en tant (durant la qual Gavaldà va parodiar el Malamente de Rosalía i va cantar amb un gira-sol a la mà) i, finalment, a Llavis nous, van permetre’s fer “terrorisme musical”, amb picades d’ullet “a Deep Purple, T-Rex i els Sonics”. Un altre triomf, en resum, d’Els Pets, que davant la insistència del públic al final del xou farien bé, però, de plantejar-se incloure un parell o tres més de cançons en el guió.