Cinema

Mary Poppins vola alt

Cinquanta-quatre anys després del film de Julie Andrews, Disney n’estrena una seqüela dirigida per Rob Marshall que aposta per l’essència del musical clàssic

Mentre Hollywood s’abraça a les noves tecnologies i crea universos impensables fa 30 anys, gràcies als efectes visuals digitals, El regreso de Mary Poppins, que arriba demà passat als cinemes, fa una aposta per l’essència del musical clàssic: grans coreografies amb ballarins que despleguen el seu virtuosisme en plans oberts i llargs; escenografies reals, per on ballen i canten els artistes, i cançons que semblen sortides d’algun musical dels anys cinquanta, interpretades pels actors i per una gran orquestra.

El regreso de Mary Poppins és una seqüela de la cinta original, protagonitzada per Julie Andrews el 1964, que s’ambienta al Londres de principis dels anys trenta, durant la Gran Depressió, l’època en què es van publicar els dos primers llibres de la sèrie. La història s’inspira en diferents llibres del personatge i s’ambienta 24 anys després de la primera pel·lícula. Els dos nens que la protagonitzaven són ara adults: Michael Banks (Ben Whishaw) acaba de quedar vidu i té tres fills petits. La seva germana Jane (Emily Mortimer) li dona un cop de mà. Amenaçats de ser desnonats pel responsable del mateix banc on Michael treballa (Colin Firth), la família Banks rep la inesperada visita de Mary Poppins, la mainadera que ja els va ajudar 24 anys abans.

Walt Disney va escollir un director amb experiència en el musical i amb una concepció clàssica del gènere: Rob Marshall va dirigir i coreografiar la reeixida adaptació de Chicago al cinema (2002), i cita com a inspiració musicals clàssics: Cantant sota la pluja, Cita en San Luis i Cabaret.

Enamorat del clàssic

Mary Poppins va ser la primera pel·lícula que vaig veure de petit i va ser l’origen del meu interès pel cinema –assegura Rob Marshall en les notes de producció del film–. Així va començar la meva passió pels musicals, i per l’aventura i la fantasia en el cinema.”

La pel·lícula mostra de seguida les cartes: arrenca amb un número musical protagonitzat per Jack (l’actor Lin-Manuel Miranda), un fanaler que recorre Londres en bicicleta apagant fanals, amb una cançó que evoca els musicals clàssics. L’escena més espectacular és el mateix Jack amb un grup de fanalers. No hi ha recursos de muntatge ni plans curts per dissimular les limitacions tècniques: el cos de ball de la pel·lícula (més homes que dones) fa espectaculars coreografies rodades amb plans oberts relativament llargs, moviment dins l’enquadrament i una orquestra sencera sonant. On sí que s’han aprofitat els efectes digitals, però sempre al servei de l’estil clàssic, és en un número sota l’aigua, amb Mary Poppins i els tres nens com a protagonistes, i en un altre en què volen pel cel penjats de globus amb fils i en què apareixen la majoria dels personatges del film. També hi ha una seqüència animada que posa imatges al somni del fill més petit.

La trama és senzilla; funciona gairebé com a excusa per desplegar espectaculars números musicals, en què els protagonistes de la història tenen un paper secundari a l’hora de ballar. Emily Blunt hi encarna la mainadera amb poders màgics, una dona decidida, de caràcter fort, optimista i amb solucions per als obstacles més difícils. Lin-Manuel Miranda, Ben Whishaw, Emily Mortimer, Julie Walters i Meryl Streep –en una petita col·laboració– completen el repartiment d’un film carregat de màgia, i nostàlgia, una aposta clàssica que fins ara ha aconseguit quatre nominacions als Globus d’Or. Marc Shaiman n’ha compost la banda sonora, i la pel·lícula inclou cançons originals amb música de Shaiman i lletres de Scott Wittman (Smash) i Shaiman (Hairspray). Una creació al servei d’un vell somni del director, Rob Marshall, de “fer un musical original per al cinema”: “Ha estat una oportunitat per retre un homenatge als musicals clàssics de la meva joventut.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda

Música

Classe B, Fortuu, Jost Jou i Juls, candidats del Talent Gironí més ‘urbà’ de Strenes

girona
Éric Besnard
Director de cinema

“Hem caigut en l’histerisme col·lectiu i no parem a pensar”

Barcelona
MÚSICA

Joan Magrané estrena a Peralada un responsori per a la Setmana Santa del segle XXI

girona