Recerca a Nàpols

Una festa d’aniversari amb joves de 18 i 19 anys. L’homenatjat perd el mòbil en una discoteca. Un noi el troba i se l’emporta a casa. El seu pare, un home depressiu i de baixa permanent, es decideix a tornar-lo i buscant noms veu fotos de la festa. Una noia, L’Emma, li crida l’atenció, tot i que fa molts anys que no la veu. Li truca i li diu que abans es deia Alba. I a l’Emma, a qui tothom estima, se li trenquen tots els esquemes.

Aquest és el plantejament inicial de Tots estimem l’Emma (La Galera), escrit per Àngels Burgas, que de l’obra anterior, Noel et busca, ha venut 21.000 exemplars, una xifra molt destacable en la franja de mercat més difícil de seduir.

Nascut a Figueres el 1965, Àngel Burgas té formació de belles arts –encara és professor de plàstica i dibuix en un institut–, però sempre ha volgut escriure i ja suma una trentena de títols publicats entre novel·la d’adults, de joves, de nens, narrativa i teatre. I ha guanyat premis com ara el Rodoreda, el Ruyra, el de la Crítica Serra d’Or, el Folch i Torres...

“Una de les meves fites sempre va ser poder sobreviure de la literatura i ara, més o menys, ho he aconseguit. M’he encaminat cap al juvenil, perquè és el que m’està anant millor”, comenta Burgas.

I en aquest sentit, l’èxit de Noel et busca és un suport. “Em fa molt content no només que es vengui, sinó que el llibre serveixi per fer nous lectors. És el que em diuen mediadors, professors i bibliotecaris, que a partir dels 12 o 13 anys es perden molts lectors. Aleshores, a l’escola –que jo crec fermament que és la institució que et pot generar aquesta afició, o evitar la pèrdua de lectors– li costa trobar textos que motivin els joves”, opina. I hi afegeix que llegir “és un acte barat, còmode, senzill, que produeix molt de plaer i que pot ser important per a la teva vida”.

L’obra està narrada per treus veus en primera persona: l’Emma, el seu amic Abel –enamorat d’ella– i Pau Llòria –el nou oncle de l’Emma–. Tres narracions amb tons diferents.

¿És tan important, per a un adoptat –a l’inici de l’obra ja se sap, no aixafem cap guitarra– que ho descobreix de cop, ja sent adult, saber qui i com eren els pares biològics? “He viscut un cas recent familiar. I potser això m’ha influït una mica. I aquesta persona sabia que era adoptada però mentre era nen no es va preocupar. Va ser de gran, que va voler saber coses dels pares biològics. En el cas del personatge de l’Emma, té sentit perquè ella ho vol tenir tot controlat, necessita un ordre i, per tant, li cal saber quins són els seus orígens”, argumenta l’autor.

I els busca a Nàpols, els orígens, acompanyada de l’Abel. “El pare de l’Emma tornava a Barcelona després d’estar uns anys en una ciutat del nord d’Europa. Estava escrit i tot. Però amb uns amics vam anar de vacances a Nàpols i em va agradar molt. I vaig decidir canviar l’escenari. Era estiu i en tornar vaig tenir temps per abocar les moltes experiències viscudes a Nàpols. Molts dels detalls de tota mena que surten a la novel·la són reals, els vaig viure jo quan hi vaig ser”, confessa.

Amb el que més gaudeix del món de la literatura infantil i juvenil és amb les visites a les escoles. “Són el millor, tens el feetback directe dels lectors i allargues la vida dels personatges, perquè encara vaig a fer xerrades de llibres que vaig publicar fa anys i això et fa sentir que encara és viu.” En canvi, li preocupa “la socialització dels llibres de lectura a l’escola”.

També acaba de publicar l’àlbum Veïns (Babulinka), compartint autoria amb Mar González, tot i que és bàsicament il·lustrat per Ignasi Blanch i Anna Aparicio Català. I al febrer publica dues novel·les. “Una comèdia per a nens, La meva vida nova, amb Edebé, i, per a joves, una distòpia portada al meu terreny, Ohio, que publica Bambú.”